MATERIALS. Activitats realitzades durant el curs

SESSIÓ 1.

ACTIVITAT 1:

Formulari KPSI. Avaluació Inicial.

(Knowledge and Prior Study Inventory, Young i Tamir, 1977)

KPSI ANA BALSERA.

Individual / En grup	HO SABRIA EXPLICAR (3)	PODRIA DIR ALGUNA COSA (2)	EM SONA (1)	NI IDEA (0)
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del ‘coneixement del medi’		X
2. El currículum del ‘coneixement del medi’ i Les competències bàsiques	X
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau		X
4. Les activitats: cicle d’aprenentatge	X
5. L’avaluació		X
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides al medi	X
7. El temps històric: la narració històrica		X
8. L’espai geogràfic: els mapes mentals		X
9. L’educació per a la ciutadania		X

KPSI PAULA AROCA.

Individual / En grup	HO SABRIA EXPLICAR (3)	PODRIA DIR ALGUNA COSA (2)	EM SONA (1)	NI IDEA (0)
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del ‘coneixement del medi’		X
2. El currículum del ‘coneixement del medi’ i Les competències bàsiques			X
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau		X
4. Les activitats: cicle d’aprenentatge		X
5. L’avaluació		X
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides al medi		X
7. El temps històric: la narració històrica		X
8. L’espai geogràfic: els mapes mentals		X
9. L’educació per a la ciutadania		X

KPSI XAVIER CHAVARRÍAS.

Individual / En grup	HO SABRIA EXPLICAR (3)	PODRIA DIR ALGUNA COSA (2)	EM SONA (1)	NI IDEA (0)
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del ‘coneixement del medi’		X
2. El currículum del ‘coneixement del medi’ i Les competències bàsiques		X
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau	X
4. Les activitats: cicle d’aprenentatge	X
5. L’avaluació		X
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides al medi		X
7. El temps històric: la narració històrica	X
8. L’espai geogràfic: els mapes mentals	X
9. L’educació per a la ciutadania		X

KPSI MONTSE LÓPEZ.

Individual / En grup	HO SABRIA EXPLICAR (3)	PODRIA DIR ALGUNA COSA (2)	EM SONA (1)	NI IDEA (0)
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del ‘coneixement del medi’		X
2. El currículum del ‘coneixement del medi’ i Les competències bàsiques			X
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau		X
4. Les activitats: cicle d’aprenentatge	X
5. L’avaluació		X
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides al medi			X
7. El temps històric: la narració històrica			X
8. L’espai geogràfic: els mapes mentals			X
9. L’educació per a la ciutadania			X

KPSI SANDRA FORNIELES.

Individual / En grup	HO SABRIA EXPLICAR (3)	PODRIA DIR ALGUNA COSA (2)	EM SONA (1)	NI IDEA (0)
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del ‘coneixement del medi’		X
2. El currículum del ‘coneixement del medi’ i Les competències bàsiques		X
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau	X
4. Les activitats: cicle d’aprenentatge	X
5. L’avaluació		X
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides al medi	X
7. El temps històric: la narració històrica		X
8. L’espai geogràfic: els mapes mentals		X
9. L’educació per a la ciutadania	X

ACTIVITAT 2:

Continguts treballats	Les idees clau del tema són...
1. Les finalitats, models i estils d’ensenyament del coneix. medi	Els models i estils, així com també les finalitats de cadascun, del coneixement del medi són:         Tradicional: la seva finalitat és formar a bons ciutadans i especialistes; coneixement positivista; el professor transmet el coneixement científic i els alumnes són receptors passius que no poden qüestionar; ensenyament transmissiu; aprenentatge memorístic i reproductiu i repetitiu. Recursos: llibres de text; treball individual; avaluació com a reproducció de coneixements.                          Actiu: la seva finalitat és aconseguir la motivació de l’estudiant; concepció humanista de la ciència i coneixement com a interpretació; el professorat ajuda, guia i motiva i l’alumnat és el centre del fet educatiu; ensenyament actiu i potencia l’autonomia a través de la interacció amb els iguals i amb el medi; recursos: sortides, treballs de camps, etc. Treballs en grup i importància de l’avaluació sobretot els aspectes procedimentals.                Científic o tècnic: la seva finalitat és formar a joves científics (petits historiadors o geògrafs) ; els alumnes poden fer ciència per arribar a la veritat (neopositivista); professorat protagonista que transmet els coneixements; alumne receptor, reproductor i aprenen el mètode i l’apliquen; segueixen el model científic; recursos utilitzats: fonts primàries, ús d’instruments i tècniques per analitzar i interpretar la realitat social; treball individual i avaluació donant importància als coneixements i procediments.                          Crític: la finalitat és formar un pensament crític, reflexiu i compromès en la millora de la societat; concepció social crítica del coneixement que admet el dubte, la crítica i la formulació de propostes alternatives; el mestre i l’alumne tenen un paper actiu i compromès; aprenentatge per descobriment guiat; recursos: fonts d’informació diverses (cinema, premsa, internet, biblioteca...); es comprometen en millorar la societat; treball cooperatiu; importància de la regulació de l’aprenentatge (com s’aprèn).
2. El currículum del‘coneixement del medi i les competències bàsiques	El marc normatiu fixa els objectius generals i estableix les àrees curriculars de cada etapa educativa. El currículum estableix tres nivells de concreció:        1)      Projecte Curricular de Centre        2)       Programació de les àrees per cicles        3)       Programació de l’aula (mestre) El disseny curricular implica prendre decisions per el PEC i les necessitats educatives de l’alumnat. El currículum de l’àrea del coneixement del medi s’estructura de la següent manera:          -          Pròleg (què i per a què s’ha d’aprendre)          -          Competències bàsiques (finalitat de l’educació obligatòria)          -          Objectius (què ha d’aprendre)          -          Continguts ( a través de què)          -          Criteris d’avaluació (com es comprova l’assoliment d’objectius)          -          Activitats El currículum estableix que les finalitats de l’educació obligatòria és educar a persones que tinguin coneixement sobre el món (saber); disposin d’eines per comprendre’l (saber fer); i puguin habitar-lo i millorar-lo (saber ser i estar). En relació a les competències bàsiques n’hi ha vuit amb un total de quatre finalitat:         1)       Comunicativa, lingüística i audiovisual         2)       Artística i cultural         3)       Tractament de la informació i competència digital         4)       Matemàtica         5)       Aprendre a aprendre         6)       Autonomia i iniciativa personal         7)       Coneixement i interacció amb el món físic         8)       Social i Ciutadana Comunicativa, lingüística i audiovisual- Artística i cultural: Ser i actuar de manera autònoma. Tractament de la informació i competència digital – Matemàtica – Aprendre a aprendre: Pensar i comunicar. Autonomia i iniciativa personal: Descobrir i tenir iniciativa. Coneixement i interacció amb el món físic – Social i Ciutadana: Conviure i habitar el món.
3. La selecció de continguts: els conceptes social clau	Hi Ha 7 conceptes socials clau:           1.       Racionalitat/Irracionalitat: Tot succeeix per unes causes i comporta unes conseqüències. Fomenta el pensament racional.           2.       Identitat/Alteritat: Saber quina és la meva realitat i quina és la dels altres. Potencia l`autoconsciència i l`empatia.           3.       Diferenciació (diversitat/desigualtat): Observar les desigualtats (perjudici) i la diversitat (benefici) que hi ha a la societat, per educar el respecte cap a la diferència.           4.       Interrelació/Conflicte:  Els grups de la societat es comuniquen i relacionen. Es desenvolupa el sentit de cooperació, de solidaritat i interdependència.           5.       Canvi/Continuïtat: Observar què ha canviat al llarg del temps i per què. S`educa la responsabilitat i el compromís per a un futur.           6.       Organització social/Poder: Observar les maneres de com ens organitzem les persones a la societat, i quins drets i deures tenim. Potencia la presa de decisions i la intervenció en problemes socials.           7.       Creences i valors: Saber quins valors hi ha presents a la societat per afavorir la convivència, a través del diàleg i el consens.
4. Les activitats: Cicle d’aprenentatge	El cicle d`aprenentatge s`estructura en 4 fases:          1.       Exploració (concret i simple): expressió dels coneixements previs i reconeixement de l`objecte d`aprenentatge i la seva utilitat, a partir de situacions reals.          2.       Introducció (més abstracte, però concret): Introducció de noves idees per tal que l`alumne vagi construint nou coneixement, relacionant-lo amb els seus coneixement previs.          3.       Estructuració (més abstracte, i més complex): activitats de sistematització i estructuració dels nous coneixements.          4.       Aplicació (concret, però complex): aplicació dels nous punts de vista a altres situacions de contextos reals, per tal de saber utilitzar el nou llenguatge.
5. L’avaluació	Les activitats d`avaluació permeten, a partir d`uns criteris d`avaluació prèviament establerts, es valora i s`analitza l`ensenyament i l`aprenentatge de l`alumne.  A partir de les activitats que permeten el procés d`ensenyament i aprenentatge s`identifiquen els errors i els encerts, a partir d`indicadors d`avaluació objectivables, consensuats i públics.  Els criteris d`avaluació han de ser concrets, observables i realitzables (acció).  Les activitats han de tenir una màxima varietat possible i les activitats d`avaluació han de permetre l`avaluació formativa i formadora.
6. La interdisciplinarietat. El treball de camp i les sortides	La interdisciplinarietat és un enfocament integrador de diferents sabers davant la parcel·lació del coneixement. És una metodologia de relació dinàmica entre disciplines.  La sortida com a recurs d`experiència directa resulta oportuna per ser un punt de partida o motivació en la fase de presentació d`un problema. A més, permet recollir informació i comprovar-la,com també aplicar el coneixement a realitats conegudes que brinden ocasions per exercir el pensament crític.
7. El temps històric: La narració històrica	El temps és un concepte abstracte, immaterial, inaprehensible à METACONCEPTE Qualitats del temps: irreversible, indissoluble amb l’espai, relatiu, multiplicitat. Tres tipus de temps:           -          Temps personal (experiències viscudes de manera personal)           -          Tems social (de context, enmarca el temps personal)           -          Temps històric (temps passat) Operadors temporals:           -          Present ( explica perquè el mon és com és),           -          Passat (fets de l’actualitat per entendre el present)            -          Futur (crear expectatives) Canvis i continuïtats Ritmes evolutius i durades: lents (evolució) o ràpids (revolució) Simultaneïtat (fets diferents que esdevenen alhora) Causalitat (el fets tenen causes i conseqüències)
8. L’espai geogràfic: Els mapes	Espai: allò que es medeix amb un pas, fent referència a distància i extensió. Espai geogràfic: espai terrestre real L’ésser humà té capacitats espacials innates  Propietats espacials:            -          Topològiques            -            Projectives            -          Euclidianes Propietat espacials:            -          Estadi Topològic (egocèntric i llocs coneguts sense escala, icònic)            -          Estadi Projectiu I (encara egocèntric, coordinació parcial i direcció però escala i distancies inexactes, encara iconic),            -          Estadi Projectiu II (millor coordinació, continuïtat millora escala, direcció, orientació, distància i perspectiva)            -          Estadi Euclidià (coordinat, precís i detallat, precisió, forma cartogràfica amb llegenda. Elements del mapa: Localització (símbol), distribució (superfície), direcció (orientació), mesuraments (escala), elements estructurals (localització i orientació), elements de contingut (punt de vista, dues dimensions, escala/proporcionalitat, simbolisme/llegenda) i elements identificatius (títol, data, autoria)
9. L’educació per a la ciutadania	Educació per la ciutadania: conjunt de coneixements, habilitats i valors escolats destinats a formar els joves per a què assumeixin els seus rols i responsabilitats com a ciutadans/es d’una societat democràtica, lliure, plural i tolerant.           -          Pluralitat: fet d’ésser més d’un. Diferències entre persones i grups, necessitat de formes i normes de convivència i s’expressa a través de l’organització social i política.           -          Ciutadania: condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política i que es caracteritza per igualtat, llibertat, justícia, solidaritat, identitat.           -          Sistemes polítics: formes d’organització política dels estats caracteritzats per com s’exerceix la sobirania.           -          Cultura política: conjunt de creences i valors compartits, referents a la vida en societat que configuren les idees polítiques i la seva manifestació. Socialització política, ideologies, canvi polític, opinió pública i acció política.           -          Cultura cívica: sistema se valors i actituds que fan que les persones s’involucrin de manera activa, informada i responsable en la construcció del benestar col·lectiu. La intervenció en la resolució de problemes socials demana racionalitat, responsabilitat, pensament crític, comunicació i habilitats social per resoldre conflictes.

SESSIÓ 2.

ACTIVITAT 1: TEXT BEN

Exemple de preguntes que orienten els discurs propi de les ciències socials sobre l’explotació laboral infantil al món
Descripció	Explicació	Justificació	Interpretació	Argumentació
1.     Què és un conflicte? 2.     Què passa en aquest conflicte? 3.     Què és l’explotació laboral infantil? 4.     Què és el treball infantil? Què no és? 5.     Què fan els infants explotats? 6.     Qui intervé? Qui són els agents/protagonistes? 7.     Qui són els afectats? 8.     Quants són els afectats? 9.     On es produeix l’explotació laboral infantil? 10.  On viuen els infants explotats? 11.  Com viuen els infants explotats? 12.  Com se senten els infants explotats? 13.  Què en pensen els infants? 14.  Què en pensen de els altres agents/protagonistes?	El per què de cadascuna de les respostes anteriors	El per què de cadascuna de les raons anteriors per acabar responent a les següents preguntes: Quines són les raons: ―      Polítiques? ―      Econòmiques? ―      Socials? ―      Culturals (valors, creences, religions, costums, tradicions...)? En definitiva, respondre al  per què d’un món desigual.	1.Què en penses tu? (Com ho veus tu? Què creus tu?) 2.Per què ho creus? En què et bases per pensar-ho? Quines són les raons per justificar la teva opinió, el teu posicionament? 3. Quines alternatives per resoldre el conflicte proposes?	1.La meva idea és que... 2.Les meves raons són... 3.Els arguments en contra de la meva opinió són/poden ser... 4.Convenceria a algú que no em creu/que no opina en mateix amb... 5. L’evidència que donaria per convèncer als altres és que...

L’explotació laboral infantil          

1.Ben és un noi que viu a Manila i es dedica a transportar grans pesos amb el seu tricicle d'un lloc a l'altre de la ciutat. La seva família és molt pobre i es dediquen a anar a l'abocador a recollir tot tipus d'escombraries, és una feina molt arriscada que fan en molt males condicions de sanitat i higiene i sovint es fan ferides fàcils d'infectar-se. (DESCRIPCIÓ)

3.Ben ha de treballar en aquesta feina i en tan males condicions perquè la seva família viu en la misèria, no tenen diners i ell amb el que pot vendre del que recull a l'abocador aconsegueix portar-ne algun i poder comprar el menjar de cada dia. És una feina molt arriscada, perquè a l'abocador treballen sense guants i es fan moltes ferides que no poden netejar i hi ha molt risc d'agafar infeccions greus i si mengen ho fan amb les mans brutes i això també pot portar moltes malalties. (CAUSES I CONSEQÜÈNCIES – EXPLICACIÓ)

5.La família del Ben no pot aconseguir els diners necessaris per comprar el menjar perquè ni el pare ni la mare tenen feina i no en troben perquè hi ha molt atur per la gent gran. No hi ha feina perquè el país no va bé, han de pagar el deute extern i esta empobrit, les empreses prefereixen el treball dels nens perquè els paguen menys, perquè tenen més mobilitat per segons quines feines. (JUSTIFICACIÓ)

2.En aquests països les empreses han de donar feina als nens, però practicant el treball infantil i no pas l'explotació del treball infantil ja que el treball infantil és una activitat de comerç que no suposa cap perill per al nen si tenen un horari, un sou per aportar a la família i temps per anar a l'escola, per jugar i per descansar, en canvi l'explotació del treball infantil són activitats que comporten perills per als nens i no poden assistir a l'escola ja que treballen moltes hores i el fan en unes condicions miserables. (ARGUMENTACIÓ- donar raons intentant “maquillar-ho una mica” contraposició de punts de vista)

4.Crec que tot tipus de treball infantil és una forma d’explotació i que els nens no han de treballar en cap cas. Si les famílies no poden subsistir com creus que prioritzaran l’educació dels seus fills? Son els governs els que haurien de premiar a les famílies que porten els nens a l'escola amb un sou simbòlic. Però també és culpa dels governs que no endureixen les lleis i no controlen les empreses que utilitzen mà d’obra infantil per estalviar-se costos. (INTERPRETAR)

ACTIVITAT 2: ON S`HAURIA DE SITUAR UN ECOPARC?

Els residus domèstics plantegen un problema greu per la gran quantitat de brossa que generen i per la dificultat en eliminar-la. A la comarca del Vallès Occ. els alcaldes dels municipis s’han reunit amb el conseller de medi ambient per tractar aquest problema. Què cal fer per eliminar la Gran quantitat d’escombraries que es recullen a diari? Els tècnics de mediambient elaboren un projecte per a la construcció d´un ecoparc. L’ecoparc és un equipament que separa els materials que poden ser reutilitzats (vidre, metalls, plàstics…) de la matèria orgànica dels residus urbans i amb aquests permet obtenir energia i adob.

Tots els alcaldes valoren bé el projecte però no es posen d’acord a l’hora d’ubicar-lo. Hi ha vàries opcions: 

1. En el terme municipal d’una gran ciutat capital de la comarca. Es una ciutat molt poblada i pot suposar un risc important per la població: incendia, fuites tòxiques, accidents imprevistos... A més, la ciutat ja es veu afectada per la contaminació que provoca el trànsit. 

2. En el terme municipal d’una ciutat industrial que ja té una depuradora d’aigües residuals i com a conseqüència els seus habitants ja han de suportar les males olors. Els seus habitants creuen que ja contribueixen a resoldre un problema que és de tots els habitants de la comarca. 

3. En el terme municipal d’un poble proper a una reserva natural. Els seus habitants creuen que han de ser els principals responsables de la producció de residus qui ha d’acollir la construcció de l’ecoparc. Creuen que els gasos, fums i olors poden perjudicar la reserva natural i deixar d’atraure el turisme que és la principal font dels seus ingressos. 

CREIEM QUE LA MILLOR OPCIÓ ÉS... la segona. És l`únic espai que es proposa que no provoca un risc elevat per les persones, ja que la primera opció moltes persones podrien veure`s afectades per incendis, fuites tòxiques... i la tercera opció espodria veure afectada una reserva natural. Entre aquestes tres opcions la més encertada és la segona tot i que com els habitants ja contribueixen a resoldre un problema de la ciutat, s`hauria de plantejar una altra solució que no afectés a cap ciutadà i que els beneficiés a tots. 
Es podria instal·lar en un espai on no hi haguéssin residències, només zona industrial de fàbriques, d`aquesta manera els ciutadans no es veurien afectats pels possibles riscos que es poden produir. 


SESSIÓ 4: 
ACTIVITAT 1: ACTIVITAT TEMPS HISTÒRIC.

ACTIVITAT	FINALITAT	CICLE O CURS	OPERADORS TEMPORALS
Personatges, habitatges i objectes	Conèixer les diferents èpoques i saber ordenar-les cronològicament.	Cicle Mitjà.	Cronologia; Successió; Periodització; Canvi i continuïtat.
Gràfic del temps històric	Conscienciar als alumnes de l’evolució de la terra i del pas del temps.	Cicle Mitjà.	Cronologia; Successió; Canvi i Continuïtat; Durada; Passat
Projecte dels mitjans de transport	Aprendre a situar esdeveniments en un eix cronològic.	Cicle Superior.	Cronologia; Successió; Periodització; Durada; Canvi i continuïtat; Futur
Observar fotografies	Descriure i justificar com el pas del temps fa que la realitat evolucioni. Observar els canvis i conservacions que s’han produït en un lloc determinat.	Cicle Inicial.	Canvi i Continuïtat; Causalitat.
Què canvi i què perdura: del ganivet a la picadora	Conèixer l’evolució tecnològica que han patit la funció d’eines al llarg de la història de la humanitat.	Cicle Inicial.	Canvi i Continuïtat
Taula del present/futur	Interpretar com serà la societat del futur.	Cicle Inicial.	Canvi i Continuïtat
Escriure l’edat i el segle que correspon a cada fase i explicar els canvis que s’han experimentant.-	Relacionar cada etapa històrica amb el seu segle corresponent i la seva durada.	Cicle Superior.	Canvi i continuïtat; Successió; Periodització; Durada.
Entrevista als avis i àvies	Conèixer com vivien els nostres avis.	Cicle Superior.	Canvi i continuïtat; Passat

SESSIÓ 6: 
ACTIVITAT 1: ANÀLISI DE LES ACTIVITATS DEL CICLE APRENENTATGE.
"El meu barri està obert a la ciutat? Coneixem la Vila Olímpica."

ACTIVITATS D`EXPLORACIÓ:

ACTIVITATS D`INTRODUCCIÓ:

ACTIVITATS D`ESTRUCTURACIÓ: 

ACTIVITATS D`APLICACIÓ:

SESSIÓ 7:
ACTIVITAT 1: ESPAI GEOGRÀFIC IDEES PRINCIPALS.

a. Els mapes 
- L’espai són els llocs on es desenvolupen les activitats humanes. És l’objecte bàsic de l’estudi de la geografia. 
- L’espai geogràfic és un sistema de relacions entre elements naturals i antròpics com a resultat d’una organització social. 
- L’espai geogràfic es representa a través de plànols i mapes. 
- Un mapa és una representació gràfica en dues dimensions d’uns aspectes de la superfície terrestre en escala reduïda que impliquen una perspectiva d’aquesta superfície. Un plànol, en canvi, és una representació d’una superfície construïda, és a dir, d’una superfície urbana i, per tant, d’un espai reduït. 
Els usos dels mapes són: 
1. Localitzar llocs 
2.Traçar itineraris 
3. Representar informació 
Els elements estructurals dels mapes són la localització (coordenades) i l’orientació (punts cardinals).
Els recursos per accedir-hi: mapes, globus terraqüi, atles, fotografies aèries, Google Earth o 
mapes temàtics. 
Les finalitats són: representar informació, orientarnos per prendre decisions 
Finalment, les representacions dels infants segons dels models de Piaget i Inhelder es divideixen en quatre estadis: 
1. Estadi Topològic 
2. Estadi Projectiu I 
3. Estadi Projectiu II 
4. Estado Euclidià 

b. Objectius i característiques de l’estudi del paisatge 
Què és per a tu EL PAISATGE? És un espai composat per diferents elements naturals, biològics, ecològics, etc, a més a més està composat per vegetació, platges, edificis, etc, que fa que el puguem distingir d’altres.
 El paisatge és:

·      El que observem des d’una finestra.

·      Un recurs per satisfer les activitats humanes.

·      Un patrimoni que cal preservar.

  Objectiu de l’estudi del paisatge a l’educació obligatòria:

·   Llegir i interpretar el paisatge com a resultat de les interaccions entre els grups humans i el medi natural al llarg del temps i a diferents escales espacials, valorant les causes i les conseqüències econòmiques, socials, culturals, polítiques i mediambientals que es deriven de la utilització dels recursos naturals per satisfer les necessitats de les persones.

·    Prendre decisions sobre el paisatge per garantir el benestar dels seus habitants ara i en el futur.

Que cal saber del paisatge:

·    És objecte de controvèrsia: cal plantejar-se a l’aula els problemes que genera la gestió del paisatge i les diferents maneres d’interpretar-lo.

·   És dinàmic: està sotmès a un canvi continu per l’acció humana al llarg del temps. Per això cal educar en ELS VALOS PER A LA CIUTADANIA I LA SOSTENIBILITAT.

·   Tipus de paisatges: paisatges naturals ( paisatges sense influència humana) i paisatges antròpics o humanitzats ( rural, urbà...)

c. Recursos per a l’estudi del paisatge 

Els paisatges poden ser naturals (sense influència humana) o antròpics o humanitzats (rural, urbà, industrial, turístic...). Poden transmetre sensacion físiques (color, llum, olor...) i emotives (estats d’ànim).

1. Imatges (recurs per excel·lència dibuix –subjectiu-, fotografia-objectiu- il·lustracions, croquis...)

2. Maquetes ( més ric que la imatge i afavoreix el treball en equip, la presa de decisions, el plantejament i la recerca de respostes a preguntes...).

3. Sortides (observar, buscar, constatar, recollir, manipular, explicar, descobrir la realitat i les raons profundes de les coses, corregir la percepció, estructurar el coneixement ensenyar a pensar i reflexionar, descobriment per ells mateixos).

4. Treballs de camp (per comprendre, valorar i respectar el patrimoni...)

5. TIC (buscar, ordenar o seleccionar la informació; obtenir dades més tècniques). 

6. Jocs de simulació (facilita la presa de decisions, posicionar els alumnes a favor o en contra del projecte amb arguments, debats, propostes...) o estudi de casos. 

7. Recursos artístics com pintura, música, cinema, literatura (permet un enfocament interdisciplinari i potencia la creativitat i la llibertat d’expressió; a més es tracta d’un recurs que, referit al paisatge, es pot fer servir i pot ser útil).

Hi ha la mirada superficial com les del turista (només veu allò superficial) i les mirades aprofundides (preguntar-se el perquè d’allò que no es veu a simple vista)

Passar d’un nivell a un altre: preguntar-se què veuen, per què i preguntar-se el perquè del perquè –per quines altres raons...-. S’han d’ensenyar a fer bones preguntes, educar la mirada per observar el paisatge i interpretar més enllà del que es veu.

Per preparar una sortida: abans (situar a l’alumnat, compartir els objectius d’aprenentatge i especificar el que es farà), durant (organització, materials, activitats, cal acompanyar la mirada i la reflexió de l’alumnat al voltant dels aspectes a treballar) i després (analitzar i potenciar la conversa, la reflexió i el debat...). No només hem d’aprendre a observar a la sortida, sinó que a qualsevol activitat didàctica. 

d. Disseny de propostes didàctiques per a l’estudi del paisatge
S'han de dissenyar propostes didàctiques per a l'estudi del paisatge amb la finalitat que els alumnes sàpiguen representar la informació. Com ho podriem dur a l'aula? A partir d'una activitat on l'alumne hagués de situar-se en un mapa urbà, per exemple utilitzant les TIC (Google Maps), o fent un itinerari en el mapa per arribar a un lloc conegut per ell (activitat contextualitzada). A més es poden treballar altres mapes temàtics com mapes de relleu, dels mitjans de transport, de la divisió territorial, de la població, de climes...
Una altra proposta didàctica per complementar a l'anterior podria ser ensenyar diversos itineraris als alumnes per tal que ells es puguin orientar i agafin la direcció més curta o més adient. 
Per últim, es poden dissenyar propostes didàctiques on els alumnes hagin de construir conceptes espacials relatius a les propietats geomètriques (segons Piaget i Inhelder).




ACTIVITAT 2: ÉS UNA ACTIVITAT COMPETENCIAL?

SESSIÓ 8: 
ACTIVITAT 1: ELS RECURSOS EN L`ENSENYAMENT I L`APRENENTATGE DE LES CIÈNCIES SOCIALS.

Anàlisi de recursos: fonts - carpeta/ imatges/ caixes

MORTER/MOLÍ

1-  Descripció del recurs: Morter/molí del Neolític (original 2500 a.C.). composat per dues pedres, una còncava que fa de base i una ovalada que serveix per picar. Cistell semicircular de vímet.

2-  Què podríem treballar amb els alumnes?  Amb quins objectius d’aprenentatge? Podríem treballar les eines del Neolític i els seus usos i l’alimentació pròpia de la prehistòria.
Objectius: conèixer els instruments que utilitzaven al Neolític per cuinar. Comparar les eines de cuina del Neolític amb les actuals per entendre els canvis en l’alimentació.

3-    Com es podria utilitzar el recurs. Proposeu una activitat per a un cicle determinat.
Cicle inicial: Els alumnes hauran de fer hipòtesis sobre què és i quina utilitat li donarien al morter. Posteriorment, experimentar amb el morter del neolític amb diferents aliments (cafè, llavors, fruits secs...). Finalment, pensar com ha evolucionat aquest objecte i quins utilitzem actualment per fer aquestes funcions (avenç tecnologia).

PAISATGES

1-   Descripció del recurs: conjunt de diferents imatges de la mateixa localització on es veu els canvis produïts pel pas del temps i la industrialització.

2-  Què podríem treballar amb els alumnes?  Amb quins objectius d’aprenentatge?
Es podria treballar el pas del temps  i la industrialització del camp (canvis i continuïtats des del s. XIX). La relació entre el clima i el temps meteorològic, com també el moviment de translació de la terra per parlar de les diferents estacions.
Objectiu: prendre consciència sobre la l’impacte humà sobre la natura i el medi ambient. Comprendre les causes del canvi d’estació respecte al moviment de translació de la terra.

3-   Com es podria utilitzar el recurs. Proposeu una activitat per a un cicle determinat.
Cicle mitjà: mostrar fotografies antigues d’un indret proper a l’escola i fer una petita sortida a aquest lloc. Posteriorment, han de comparar el que han observar amb la realitat, identificar els canvis i continuïtats i imaginar i dibuixar com pensen que serà al futur.

DE L’HORT A CASA

1-  Descripció del recurs: joc sobre l’hort formar per una Guia didàctica per professorat, una Guia de les especies d’horta, Cd-rom, Joc de la bioca, Dins d’una llavor, Capsa amb 28 mascares, Materials sobre experiències, Pòster del calendari de sembra i dos llibres: Llibre ‘’l’hort escolar ecològic i ‘’Què es l’agricultura?’’.

2-   Què podríem treballar amb els alumnes?  Amb quins objectius d’aprenentatge?
    Amb els alumnes podríem treballar els sectors econòmics, concretament el sector primari a través l’agricultura i la relació que s’estableix entre els tres sectors; la terra i els animals com a recursos. També podrien entrevista a un hortolà perquè els expliqués la seva experiència.
      Els objectius són:

-Conèixer les característiques físiques del sòl de l’hort

-Aprendre diferents tècniques de conreu

-Adquirir un compromís sobre el medi ambient

3-      Com es podria utilitzar el recurs. Proposeu una activitat per a un cicle determinat.
    Cicle mitjà: Una activitat seria jugar primer el joc per després anar al camp per posar en   pràctica els coneixements apresos. Una altra activitat seria elaborar el procés que pot seguir per exemple un enciam des de l’hort fins que arriba a casa. Caldria fer una entrevista a un hortolà: escollir els interessos de l’alumnat, elaborar l’entrevista i realitzar-la. Per últim els alumnes podríem fer un hort a l’escola gràcies als coneixements apresos anteriorment.

CAIXA DEL PALEOLÍTIC

4-   Descripció del recurs: eines del paleolític.

5-   Què podríem treballar amb els alumnes?  Amb quins objectius d’aprenentatge?
Els recursos, l’alimentació i l’avenç de la tecnologia al paleolític.
Objectiu: conèixer la manera d’aconseguir menjar i recursos al paleolític.

6-   Com es podria utilitzar el recurs. Proposeu una activitat per a un cicle determinat.
cicle mitjà: comparar la utilitat que tenia l’instrument en el paleolític i la utilitat que li donaríem actualment; després s’investigaria l’evolució que ha tingut l’instrument fins l’actualitat.

GUERRA CIVIL

1-  Descripció del recurs: conjunt de fonts històriques en forma de targeta de la Guerra Civil (postals, fotografies, cartes, noticies de diari...)

2-   Què podríem treballar amb els alumnes?  Amb quins objectius d’aprenentatge?
la simultaneïtat de la Guerra civil a nivell nacional i internacional.
Objectiu: establir relacions de simultaneïtat en el moment de la guerra civil. Conèixer les causes i conseqüències de la guerra en la societat.

3-   Com es podria utilitzar el recurs. Proposeu una activitat per a un cicle determinat.
Cicle superior: seleccionar la informació de les fonts que vulguin els alumnes i elaborar una entrevista en grups d’experts que farem a un avi que hagi viscut la Guerra Civil perquè ens expliqui la seva experiència. Els alumnes podran enregistrar l’entrevista en vídeo o àudio i elaborar un producte audiovisual que expliqui la temàtica que han escollit gràcies a l’entrevista, les fonts primàries i fonts secundàries de la Guerra Civil.

ACTIVITAT 2: L`ARQUEÒLEG: BOSSES AMB RESTES D`ESCOMBRARIES.

1-   Descripció :  Què hi trobeu? Fulletó de chalets en venda, tap de suro de champagne car,  crema solar +50, forquilla petita, fil dental, llumins, after shave,  crema de cara marca Dior, tinta de bolígraf, safata de poliexpan, capsula nespresso, obridor, anxoves, pasta dental, fulletó de decoració de casa, fulletó de menjar a domicili, paper de caramel d’un hotel de Madrid, sobre de sucre d’un restaurant e Galicia, estovalles de tela.

2-   Hipòtesi: Qui viu en aquesta casa? A què es dediquen? Com son? Viu una parella jove, composada per un home i una dóna que es dediquen al sector terciari. Podem dir que viatgen per motius de feina, ja que trobem diversos objectes de diferents procedències nacionals i objectes petits idonis per portar de viatge (crema, after shave, pasta de dents...). A més a més, trobem un fulletó de dinar a domici, fet que indica que estan poc a casa i dediquen poc temps a cuinar. A més a més, tenen un nivell adquisitiu alt que podem constatar amb el fulletó de xalets i el de decoració, fet que ens fa suposar que busquen residència fixa. L’alimentació també és un fet important, ja que consumeixen champagne (probablement fan festes o esdeveniments a casa) i productes de marques.

3-   Justificació: en què us baseu? Ens basem en la observació dels productes que conté la bossa, la nostra pròpia experiència i els destinataris als que es dirigeixen els mitjans de comunicació amb aquests productes. Hi ha productes petits, masculins i femenins, que utilitzem sovint quan anem de viatge i que ens regalen amb la compra de productes o revistes. També trobem fulletons de menjar a domicili, que sovint consumeix la gent jove pel ritme de vida o comoditat. A més a més, els fulletons de decoració ens fan pensar que estan començant un nou projecte de futur i que, per tant, són gent jove amb ganes de formar una llar funcional i amb una decoració moderna. Si ens fixem en els preus, deduïm que tenen un nivell adquisitiu alt què es correspondria a un tipus de feina on s’ha de viatjar. Finalment, trobem diversos productes de marques reconegudes i de preu alt que corroboren en nivell de vida que poden tenir.

4-   Reflexió  sobre la seva validesa educativa: què aprendran els alumnes amb aquesta activitat?
     L’activitat presentada a classe que consisteix en descobrir qui pot viure en la vivenda segons el tipus d’escombraries permet que els alumnes potenciïn la seva capacitat d’elecció i deducció. La capacitat d’elecció es fomenta ja que els alumnes han d’escollir, fent varies hipòtesis, el tipus de persones que poden viure en una vivenda concreta. Per una altra banda, la capacitat de deducció es dóna quan els alumnes, a través dels objectes de les escombraries, dedueixen quines persones poden ser consumidores dels productes rebutjats.
     El fet que els infants hagin de fer hipòtesis per esbrinar de qui poden ser els objectes llençats a les escombraries potencia la capacitat de relacionar dos fets, com per exemple, si hi ha un pots petits de cremes (de viatge), pot ser que viatgin molt i no estiguin molt a casa. Per tant, fer hipòtesis és important per tal que els alumnes arribin a establir diverses connexions amb la realitat que estan observant (els objectes presentats a la bossa d’escombraries) i amb la realitat que s’han d’imaginar (de quines persones provenen els objectes).  A més a més, desenvoluparan la seva capacitat d’observació i de fixar-se en els petits detalls, establint relacions i deduint de qui pot ser basant-se en el que veuen al seu entorn. 
     Per últim, un aspecte important que també s’ha de mencionar és el fet que l’activitat es realitzi en grup. D’aquesta manera, els alumnes adquireixin la capacitat de prendre decisions comunes, escoltar les idees dels altres i entendre-les, per tal d’aconseguir un objectiu comú.

Desenvoluparan la capacitat de deducció, de fer inferències, establir hipòtesis, establir relacions, fixar-se en els detalls