1.1. Valoració dels canvis i continuïtats personals

PAOLA AROCA

a)      Les meves representacions  socials : jo com alumne, els meus mestres i les ciències socials.

La meva experiència com a alumne no va ser significativa. Les metodologies tradicionals eren presents cada dia, memoritzar, repetir, copiar enunciats sense sentit, etc, estaven fixats com a rutina. Fins i tot, quan arribava el dia de l’examen, la mestra ens marcava quins eren els continguts que ens havíem d’estudiar, subratllant allò que ens anava dictant. 

D’aquesta manera no construíem el nostre propi coneixement, el que feia que desprès de realitzar l’examen i iniciar un tema de nou, els continguts anteriors ja no tenien sentit. A vegades els temes tenien un fil conductor però això tampoc va fer que els assoléssim amb major facilitat. La pràctica memorística ens servia per realitzar bons exàmens, però aquestes pràctiques no van ser suficient per comprendre i interpretar el món que ens envolta. Els continguts estaven fora de la nostra realitat i això feia que no tinguéssim motivació per l’assignatura de ciències socials. La majoria dels exercicis eren simples, només teníem que tirar pàgines enrere i copiar el que posava al llibre. Per concloure cal dir, que les ciències socials no era una de les assignatures que més m’agradés, la geografia hem costava i la història m’agradava però no gaudia de les classes. Encara que no recordo una activitat enriquidora en cap de les àrees.

b)      Les meves expectatives: els meus futurs alumnes i jo com a futura mestre de ciències socials.

Com a futura mestre generalista d’educació primària, considero que una de les meves finalitats es acabar amb l’escola tradicional la qual està molt present a les escoles. Treballar amb llibres, fitxes, etc, ha de formar part del passat, hem de dur a les aules pràctiques motivadores pels infants. És a dir, partir de les seves necessitats i interessos per tal de solucionar els conflictes socials que els envolten.

Hem de fomentar nous models d’ensenyament, portant a les aules un nou model sociocrític basat en l’anàlisi dels problemes socials rellevants per aprendre a millorar el futur. Per això, s’han de situar al passat i valorar el present.

Està clar que cada mestre ha d’assumir la responsabilitat de quin es el contingut més apropiat, però mai podem deixar d’atendre a la diversitat dels alumnat, les experiències i els interessos.

ANA BALSERA

(a)       Les meves representacions socials: jo com alumne, els meus mestres i les ciències socials.

Sempre he gaudit de l'aprenentatge de les ciències socials. Des de petita, viatjava amb la família i la meva mare, que sempre li ha fascinat la geografia, sempre ens ensenyava a mi i al meu germà en un mapa on anavem, d'on provenia la nostra família o on havien viatjat els pares. D'altra banda, també ens explicava fets històrics relacionats amb ciutats que visitavem o pel·lícules que vèiem (recordo que, amb set anys, vam anar a Huelva i hi havia una reproducció de les caravel·les de Colom, i la seva mare ens va explicar a mi i al meu germà el viatge de Colom i el descubriment d'Àmèrica. En començar l'escola, l'aprenentatge de les ciències socials es basava en la lectura del llibre de text i subratllar les idees fonamentals però gràcies al suport que vaig tenir a casa, em semblava una assignatura fascinant. L'aprenentatge a primària no va ser gaire significatiu per part de l'escola perquè es basava en un model memorístic i reproductiu sense relació amb l'entorn on viviem, de manera que no ens donaven gaire oportunitats d'interpretar la societat i el context on els desenvolupavem com a infants. Tot i així, es complementava amb els aprenentatges història i geografia que feia a casa i que, tot i no estar gaire contextualitzat amb el meu entorn, eren el plat de cada dia, narrats com històries fantastiques.

El pas a secundària va ser molt enriquidor. Vaig tenir la sort de tenir una professora que, tot i que la major part de classes es basaven en explicacions per part seva que haviem d'anotar com a apunts, ens demanava l'elaboració d'un dossier que s'havia de complementar amb opinions personals, crítiques a notícies sobre problemes del món actual que es relacionavem amb els continguts que tractavem i sortides de camp que haviem de fer pel nostre compte (visites a exposicions, elaboració d'entrevistes als nostres àvis sobre com van viure el franquisme, pràctiques...) Així doncs, l'aprenentatge era molt més significatiu i enriquidor, podiem relacionar-ho amb el nostre context i amb la nostra vida personal. A més a més, sempre fèiem una avaluació inicial per saber quins eren els nostres coneixements previs i establir un punt de partida per comparar-ho amb els nostres coneixements al final de cada tema. Tot i que no es basava en unitats que partien de problemes socials rellevants, si que ens motivaven a aprendre perquè tenien un sentit per nosaltres.

Considero que, com a alumna, sempre he estat motivada en l'aprenentatge de les ciències socials (sobretot en la part d'història) perquè he tingut la sort de tenir a casa el suport educatiu i la motivació que, en molts casos, mancava a l'escola. Així doncs considero que, en el meu cas, la família ha sigut fonamental per garantir l'èxit en la matèria i mantenir l'interès pel seu aprenentatge.

 

(b)       Les meves expectatives: els meus futurs alumnes i jo com a futur mestre de ciències socials.

Com a futura mestra, m'agradaria poder fugir de la concepció tradicionar de l'ensenyament i ser capaç de poder adaptar-me al context i característiques dels infants amb els recursos que tingui a l'abast per promoure un aprenentatge significatiu i competencial. No és una tasca fàcil, ja que suposa un coneixement previ de cada alumne, de les potencialitats i mancances que poden tenir i del context que els envolta, però m'agradaria ser capaç de poder educar en valors, de ser una guia perquè ells mateixos puguin construir el seu propi coneixement relacionant els aprenentatges amb la realitat que els envolta i poder donar-los les eines adequades perquè desenvolupin un pensament crític. 
Tot i que crec que encara em queda molt per aprendre, fins que no pugui posar en pràctica els coneixements assolits no podré veure quina és la millor forma de fer-ho, però tinc molt clara quina és la meva finalitat: ajudar als infants a esdevenir ciutadans i persones competents per resoldre problemes de la vida quotidiana mitjançant l'aplicació d'habilitats, estratègies i valors com el respecte, la solidaritat i la cooperació.

XAVIER CHAVARRIAS

 a)       Les meves representacions socials: jo com alumne, els meus mestres i les ciències social.

Des de la meva etapa com a alumne m'han agradat les ciències socials, sobretot l'apartat de la història del món antic i com es vivia en èpoques anteriors. Els meus pares em compraven llibres de història i de mites de l'àntiga Grècia, Roma i Egipte i degut a això, a classe, disfrutava molt amb les ciències socials ja que sempre m'havia agradat saber més coses de la societat, tant actual com antiga. Els mestres que em vaig trobar en general van ser molt bons ja que em van inculcar un gust per preguntar-me que passava al meu voltant i feien reflexionar sobre com podia actuar-hi. Tot i això, la metodologia i sobretot els materials utilitzats eren molt tradicionals, sempre estava el llibre de text que guiava els continguts que s'ensenyaven i poques vegades es desviava el mestre. Tot i això, la majoria de mestres eren flexibles ja que si plantejaves alguna questió o treballar algun contingut en concret sempre ho rebia com a positiu i es treballava a classe. També canviaria el tipus d'activitat que es proposaven ja que no permetien pensar i desenvolupar un pensament, sinó que simplement era buscar la resposta al llibre i eren quasi sempre iguals.


Així doncs, jo crec que personalment, com a una persona que li agradava molt les ciències socials els mestres van satisfer les meves necessitats però penso que potser haurien d'haver utilitzat una altra metodologia més dinàmica i de gust pels alumnes.


b)      Les meves expectatives: els meus futurs alumnes i jo com a futur mestre de ciències socials.
 Jo en el meu futur com a mestre de ciències socials m'agradaria despertar en els meus alumnes el gust per les ciències socials que tenia jo quan estava estudiant i per fer-ho crec que hauré de canviar sobretot els materials de classe. Les ciències socials ofereixen multitud d'opcions de materials diferents depenen del que es vulgui treballar i la majoria són atractius pels alumnes i els ajuden a motivar-se per treballar aquesta àrea. També penso que seria molt interessant fer més sortides de camp o visites a llocs d'interés per tal de que l'aprenentatge sigui molt més significatiu ja que els alumnes ho veuen de primera mà.
 
SANDRA FORNIELES

a)       Les meves representacions socials: jo com alumne, els meus mestres i les ciències social.

En el meu transcurs d’escolarització en tota l’Educació Primària, sempre he experimentat la realització de les mateixes activitats: llibre, exercicis i, a l’acabar el tema, examen. Sempre s’utilitzava la mateixa metodologia, i ara tinc la sensació que no vaig arribar a aprendre el que podria haver après amb una altra metodologia, com pot ser el treball per projectes. Com alumna no veia que els coneixements es poguessin adquirir d’una altra manera, ja que estava acostumada al llibre. Pel que fa els mestres, explicaven, corregien i avaluaven els exàmens. Seguien un model totalment tradicional. No ens deixaven oportunitats per descobrir, per analitzar ni, fins i tot, per comprendre. Els continguts s’explicaven simplement amb una metodologia unidireccional, sense comprovar que s’havien adquirit i comprès adequadament. 

L’assignatura de Ciències Socials no era diferent a la resta. Sempre es realitzaven activitats seguint l’ordre del llibre; primer es copiava un esquema i després es feien els exercicis, per posteriorment corregir-los davant tota la classe. Ara, amb tots es coneixements que tinc sobre la didàctica de les Ciències Socials, tinc una idea molt consolidada: com a futura mestra no faré servir la mateixa metodologia i els mateixos tipus d’activitats les quals van posar en pràctica durant el meu procés d’ensenyament i aprenentatge. 

A través d’aquesta assignatura m’agradaria aconseguir un bagatge ampli de coneixements relacionats amb com dur a terme una unitat didàctica de Medi a una aula, per no caure mai en la temptació d’utilitzar mètodes tradicionals, com el llibre i els corresponents exercicis. 

b)       Les meves expectatives: els meus futurs alumnes i jo com a futur mestre de ciències socials.

 Com a futura mestra de ciències socials, em basaré en un model sociocrític, on els alumnes hagin d’investigar per aprendre, hagin d’experimentar per corroborar les seves hipòtesis inicials..., on el paper del professor sigui guiar el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes. A més, gràcies als coneixements assolits a assignatures anteriors relacionades amb la didàctica del Medi, sé que iniciar una unitat didàctica amb un problema social rellevant és la millor opció per tal que els alumnes assoleixin els coneixements amb una base sòlida i contextualitzada, ja que volen trobar solucions a un problema significant per ells relacionat amb aspectes de la seva vida quotidiana.  

MONTSE LÓPEZ  

a)       Les meves representacions socials: jo com alumne, els meus mestres i les ciències socials 

Durant la meva escolaritat tant a educació primària com a secundària sobretot, en què vaig haver de cursar l’assignatura de “Ciències Socials”, sempre ho vaig considerar més com una obligació i no com una matèria que m’agradés. No obstant això, considero que la presència de les Ciències Socials en l’educació és indispensable pels alumnes, ja que sobretot ens ajuda a desenvolupar-nos socialment com a ciutadans i a conèixer de més a prop el món que ens envolta.

Com a alumna,  mai vaig tenir un mestre/a que ens fes gaudir d’aquesta assignatura. Això implicava que alumnes com jo, que al no cridar-nos gaire l’atenció anàvem cursant l’assignatura, considerant-la com “una cosa més que havíem de fer” i no com res que ens pogués aportar un aprenentatge significatiu. Penso que fins i tot aquells alumnes que els agradava les ciències no acabaven de gaudir del tot amb l’assignatura, ja que totes les classes eren força monòtones i rutinàries. Durant la meva etapa educativa, s’utilitzava una metodologia tradicional, basada sempre en l’ús del llibre, explicacions teòriques del mestre/a i exercicis pesats i avorrits,  més o menys amb la mateixa estructura.

Conforme anaven passant els anys, cada cop anava considerant de més utilitat l’aprenentatge d’aquesta assignatura. Considero que el problema de què hi hagin alumnes que no gaudeixin de les ciències, moltes vegades no és degut a la personalitat o els interessos dels infants, sinó que sovint recau en la metodologia que els docents utilitzen per ensenyar. Si els mestres utilitzessin dinàmiques més significatives, basades en contextos reals, on els alumnes poguessin experimentar, reflexionar, treballar en equip i aprendre a ser autònoms i adquirir una actitud crítica davant la societat, estic convençuda que tots els alumnes arribarien a aprendre i gaudirien de l’assignatura.

A diferència d’altres cursos, aquest any hem entès la importància que tenen les Ciències Socials, especialment a l’educació primària, i a partir dels exemples mostrats per la mestra sobre unitats didàctiques significatives i basades en una perspectiva socioconstructivista, hem pogut conèixer altres maneres d’ensenyar. Mitjançant l’aprenentatge del contingut, però especialment a través de la posada en marxa de moltes activitats, personalment he après moltes coses sobre com ensenyar Ciències Socials, però sobretot he après a apreciar l’assignatura i a prendre consciència que si s’aprofiten al màxim els recursos i s’incentiva la creativitat i la motivació dels infants, es pot treballar un ventall molt ampli de coneixements de manera significativa i es pot aconseguir que tots els alumnes aprenguin i a la vegada considerin les Ciències, no com una assignatura, sinó com un element essencial per comprendre la complexitat de la realitat que ens envolta. 

b)       Les meves expectatives: els meus futurs alumnes i jo com a futur mestre de ciències socials

Com a futura mestra, m’agradaria ser capaç de posar a la pràctica els coneixements i les estratègies apreses a la universitat i aconseguir dissenyar activitats que tinguin en compte els interessos i les necessitats dels alumnes.

Si volem aconseguir que els nostres futurs alumnes assoleixin l’èxit en l’aprenentatge de les Ciències Socials, penso que és indispensable conèixer cadascun dels infants i ser conscients dels seus interessos. Si es duen a terme activitats diferents, on es puguin enllaçar i treballar diferents continguts alhora sense necessitat d’exercicis monòtons i rutinaris, estic convençuda que aconseguirem cridar l’expectació de tots els nostres alumnes. Per tant, com a docent, en un futur m’agradaria no bloquejar-me davant els problemes, sinó anar sempre cap endavant buscant solucions i aprofitant tots els recursos possibles, per aconseguir treballar de manera significativa i intentar partir sempre d’activitats properes als alumnes i vinculades amb la seva realitat i els seus interessos. 

 

Considero que és indispensable no només ensenyar els continguts propis de la matèria,sinó ensenyar valors com són el respecte, el treball en equip, el pensament crític, el raonament i sobretot aprendre a valorar tot el que ens envolta. D'aquesta manera aconseguirem sobretot formar a bons ciutadans.

Ningú va dir que sigui fàcil i és probable que sobretot al principi em senti perduda i no sàpiga ben bé com dissenyar aquest tipus d'activitats, però mica en mica conforme vagi adquirint experiència aniré formant-me com a mestre. Reconec que aquest tipus d'activitats requereixen molta dedicació, però estic convençuda que quan veus els bons resultats dels alumnes, te n'adones que és un sacrifici que val la pena. Segurament sigui més fàcil dir-ho que fer-ho i molts mestres que abans es van plantejar treballar d'una manera molt diferent  a la tradicional, han acabat accedint a la rutina. No obstant això, tinc unes expectatives altes i em sento preparada per assumir el repte.