2.6. Valoració i justificació del procés de disseny d’un model de seqüència didàctica

Criteris d’avaluació del disseny de la Unitat Didàctica: Viurem més que els nostres avis?

	1	2	3	4	Observacions
1. El títol i el contingut	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Fa referència a un problema social rellevant				X	Fa referència a un problema social rellevant ja que respon a les següents qüestions: -       Es pot extrapolar a altres situacions? Es tracta d’un procés que va canviant segons les condicions de vida del país i l’època en la qual ens trobem. -       Existeixen diversos posicionaments? Hi ha gent que considera que l’envelliment és positiu i gent que creu que és negatiu. Basant-se en la població envellida, els recursos econòmics, sanitaris..) -       Requereix d’una proposta d’actuació o solució? Ha d’haver una solució i actuació, ja que ens trobem davant d’una societat amb una població envellida i on l’augment de la natalitat cada cop es més baix. -       Té l’enfoc des de diferents àrees? Té l’enfoc des de l’àrea de medi social, natural, l’educació artística i la llengua. -       És una realitat vigent, permanent i urgent? Ja que l’envelliment de la població és un problema actual que sempre existirà (amb major o menor mesura) i que a més s’ha de tractar des del present perquè afecti d’una manera positiva al futur. -       Incorpora valors de justícia social i/o ambiental? Es tracta d’un problema que ajudarà als alumnes a revaloritzar als avis pel seu esforç al llarg de la seva vida, que ha contribuït en la millora de la societat.
2. Les competències bàsiques	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Estan ben formulades				X	Considerem que les competències bàsiques estan ben formulades, ja que estan descrites a través de la fórmula “verb+contingut+finalitat”. En aquest cas, podem considerar que tots els objectius competencials segueixen correctament aquesta fórmula. N’és un exemple aquell que descriu: “Comunicar idees i justificar les seves intervencions amb arguments per compartir i comparar opinions”.
―     Es reflecteixen en les activitats				X	Pensem que les  competències bàsiques sí que es reflecteixen en les activitats, ja que a partir del desenvolupament de cadascuna d’elles es poden arribar a assolir els objectius competencials previstos. En aquest sentit doncs, cal dir que algun exemple que mostra l’evidència, és el cas de l’activitat en què els alumnes han de dur a terme un debat a classe per tal de parlar sobre la revalorització dels avis i a més a més, han de posar en comú les dades obtingudes de les entrevistes. A través d’aquesta activitat es pot arribar a assolir algun aprenentatge competencial com pot ser el que hem esmentat anteriorment de “comunicar idees i justificar les seves intervencions amb arguments per compartir i comparar opinions”.
3. Els objectius didàctics	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Estan ben formulats				X	Els objectius didàctics expressen les intencions educatives del docent i especifiquen què ha d’aprendre l´alumnat d´una unitat didàctica. Per tal de redactar els objectius d’una forma competencial i que responguin a diferents nivells de complexitat, els objectius han d’estar redactatsa partir de VERB INFINITIU + C.D. (contingut), essent observables i avaluables mitjançant les activitats d’ensenyament-aprenentatge-avaluació dutes a terme a l’aula. En aquesta unitat didàctica tots els objectius didàctics han estat redactats amb aquesta formula. Alguns exemples són Conèixer els factors que influeixen l’envelliment de la població o Exposar les idees pròpies i respectar les opinions de la resta.
―     Responen a diferents nivells de complexitat (saber, saber fer, saber ser i estar)				X	Els objectius d’aprenentatge responen a allò que ha ha d’aprendre l’alumnat amb el desenvolupament de la unitat didàctica. Ensenyar per competències implica formular objectius en relació sabers, saber fer, saber ser/estar per tal de formar ciutadans competents i que puguin desenvolupar capacitats i habilitats cognitives, psicomotrius i actitudinals. D’ aquesta manera, trobem que els objectius responen a aquests tres nivells de complexitat de forma equilibrada, trobant quatre objectius referents a saber, quatre referents a saber fer i tres que corresponen a saber ser/estar.
―     Es relacionen amb les competències bàsiques				X	L’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària ha de contribuir a l’assoliment de coneixement i eines per tal de comprendre el món on vivim, aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo. Per aquest motiu, mitjançant aquesta UD hem tractat de treballar set competències bàsiques que precisen l’adquisició i el desenvolupament d’habilitats i capacitats per exercir com a ciutadà i resoldre problemes. Per redactar els objectius didàctics i competencials ens hem basat en tres competències que el coneixement del medi contribueix al seu desenvolupament: Competències comunicatives ·         Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics mitjançant l’objectiu Exposar les idees pròpies i respectar les opinions de la resta.  ·         Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar mitjançant els objectius Saber utilitzar eines TIC per dissenyar,representar i comunicar possibles fets en un futur iTreballar en equip per fomentar l’intercanvi d’opinions i construir un coneixement més elaborat. Competències metodològiques ·         Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació. ·         Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions mitjançant els objectius Analitzar críticament la informació per interpretar les conseqüències, Prendre decisions sobre com actuar en l’actualitat de manera que beneficiï el progrés de la societat i Reflexionar sobre un mateix i fer propostes de millora per canviar el futur de la població. Competències personals ·         Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn. ·         Buscar els fonaments de la seva identitat mitjançant els objectius Valorar el treball que han fet els nostres avantpassats per construir el futur i Categoritzar els progressos que han fet els nostres avant passats en conseqüències positives o negatives que tindran en un futur. ·         Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica) mitjançant els objectiusReflexionar sobre un mateix i fer propostes de millora per canviar el futur de la població i  Prendre decisions sobre com actuar en l’actualitat de manera que beneficiï el progrés de la societat. A partir d’aquest treball, a més a més, pensem que a partir d’aquestes competències, els alumnes aprenen a reflexionar i a compartir opinions per conèixer diferents realitats sobre un mateix problema. Així doncs, tots els objectius concreten alguna de les competències bàsiques com, per exemple, Argumentar avantatges i inconvenients de la piràmide actual i de les seves repercussions en un futur es relaciona amb la competència lingüística, comunicativa i audiovisual, Utilitzar eines TIC per dissenyar una possible piràmide de l’envelliment de la població en un futur amb tractament de la informació i competència digital o Prendre decisions en el present de manera que beneficiï el progrés de la societat amb la competència social i ciutadana.
4. Els continguts	Gens	Poc	Bast	Molt
S’han seleccionat a partir dels “conceptes socials clau”			X		Els continguts de la Unitat Didàctica s’han seleccionat a partir dels conceptes socials claus a partir de conceptes, procediments i actituds. Els conceptes i les actituds es poden relacionar directament amb els conceptes socials  claus, ja que mostren aspectes vinculats a les causes i conseqüències, a la racionalitat i irracionalitat, a les creences i valors, a l’identitat i alteritat, organització social i de poder, diversitat i desigualtat i a l’interrelació i conflicte. D’altra banda, a través dels procediments que hem establert, es pot arribar a aconseguir els conceptes socials claus. Són els passos que ens guien per poder arribar a assolir els conceptes socials clau. Creiem que és important seleccionar els continguts de les activitats a partir dels conceptes socials claus per això com a proposta de millora considerem que els continguts que falten s’haurien de redactar a partir dels conceptes socials claus.
―     Es relacionen amb els blocs de continguts prescriptius del currículum				X	Els continguts estan seleccionats a partir dels blocs prescriptius del currículum. Són objecte d’aprenentatge i coneixement i es presenten de forma integrada ( conceptuals, procedimentals i actitudinals). Aquests col·laboren en l’adquisició dels objectius i competències bàsiques de la Unitat Didàctica. A més a més, basant-nos en el llibre Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la Educación Primaria concretament al  capítol 2 el currículo de conocimiento del medio social y cultural, y la formación de competencias. Els continguts d’aquesta unitat didàctica ens permeten analitzar i interpretar la interacció entre les activitats humanes i el medi. També, es prioritzen aquells continguts fonamentals per interpretar el problema social que ens plantegem en el títol: Viurem més que els nostres avis?, ajudant als alumnes a comprendre el món, fruit de les decisions passades, influenciades pels seus avis i les repercussions que poden tenir els seus actes al futur. Per últim, els continguts permeten identificar sabers associats a les ciències socials i a altres disciplines (saber), ens ajuden a fer ús de diferents eines ( saber fer) i ens permeten actuar de manera crítica envers la societat que ens envolta a partir d’actituds favorables ( saber ser).
5. Els criteris d’avaluació	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Permeten comprovar  l’assoliment dels objectius				X	Els criteris d’avaluació s`han seleccionat a partir dels objectius que s'havien plantejat amb anterioritat. Aquests criteris d`avaluació són coherents amb els objectius per tal que es pugui avaluar el seu assoliment. Cada criteri es relaciona amb algun objectiu didàctic i permet avaluar si s’han assolit al llarg de la unitat didàctica i amb quin nivell. Tots els criteris estan redactats de manera que avaluen el grau d’assoliment de cada alumne. Per exemple, un objectiu didàctic plantejat és: Conèixer els factors que influeixen en l'envelliment de la població. Per observar l'assoliment d'aquest objectiu, hem redactat el criteri d'avaluació següent: Diferencia els factors que han influenciat en l'envelliment de la població.
―     Són coherents amb les activitats d’avaluació				X	De la mateixa manera que amb els objectius, els criteris d’avaluació que hem redactat estan en relació a les activitats que hem definit. És a dir, tots els criteris d’avaluació serveixen i són útils per avaluar ja que estan en relació amb les activitats. De la mateixa manera, com les activitats també estan en relació amb els objectius, veiem que hi ha una coherència total dins de la UD ja que tots els ítems (criteris d’avaluació, objectius i activitats) estan ben relacionades i cohesionades. Les activitats d'avaluació, com el KPSI i la graella d'observació de la participació, connecten amb els criteris d'avaluació, ja que permeten observar i tenir present el nivell d'assoliment de diversos aspectes de la unitat didàctica.
6. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge-avaluació	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Són originals, creatives i motivadores				X	Les activitats fomenten la curiositat i el desig per saber. En la majoria d’elles podem veure com els infants tenen la llibertat per expressar les seves idees i adquirir nous coneixements. Pagès y Santisteban (2011).  És important tenir en compte que per solucionar problemes socials és necessari formar el pensament crític i creatiu, necessari per valorar diferents situacions i pensar alternatives.
―     Segueixen el cicle d’aprenentatge				X	Les activitats segueixen el cicle d’aprenentatge. Les tretze activitats estan dividides de la següent manera: -       Activitats d’exploració: 1.     Ens traslladen al passat. 2.     Som artistes. 3.     Què volem saber dels avis? -       Activitats d’introducció: 4.     Elaborem un itinerari. 5.     Fem de reporters. 6.     Interpretem dades. -       Activitats d’estructuració: 7.     Parlem-ne entre tots. 8.     Inspeccionem el passat. 9.     Valorem els avis. -       Activitats d’aplicació: 10 i 11. Convertim-nos en demògrafs. 12. Planifiquem la jornada amb els avis. 13. Un dia amb els avis.
―     Són coherents amb els objectius				x	"Con la llegada de las competencias básicas a los currículos, el enfoque de elaboración de las unidades didácticas ha cambiado: ahora hay que pensar en qué competencia y en cuál de sus aspectos se quiere trabajar, para después plantear como desarrollar actividades de aprendizaje que pongan en acción todos los conocimientos necesarios, diseñando así las unidades didácticas" : Pagès y Santisteban (2011). La primera tasca que vam dur a terme va ser la selecció de competències bàsiques que volíem que els alumnes desenvolupessin. A partir d’aquestes competències es van desplegar un conjunt d’objectius didàctics que responien a què han d’aprendre els alumnes a través d’un mitjà: la metodologia i les activitats. Aquests objectius expressen les intencions educatives del docent, de manera que les activitats han estat dissenyades a partir d’un o diversos objectius didàctics. Ja que incloem objectius didàctics referents a saber, saber fer i saber ser/estar, hem inclòs activitats que es treballen amb continguts de caire procedimental, conceptual i actitudinal per aconseguir que els alumnes aprenguin allò que ens hem proposat. D’altra banda, hem construit activitats referents a la classificació de Bloom que agrupa les diferents capacitats i habilitats cognitives per tal de poder graduar els aprenentatges i adequar-nos al desenvolupament dels infants.
―     Són coherents amb els continguts				X	Els continguts d’aquest UD es corresponen al bloc de continguts canvis i continuïtats en el temps,a  partir del qual hem escollit una sèrie de continguts de caràcter conceptual, procedimental i actitudinal per desenvolupar les competències bàsiques plantejades a la programació inicial. Així doncs, les activitats estan formulades de manera que els alumnes puguin desenvolupar habilitats, estratègies i actituds que els ajudin a desenvolupar un pensament crític i creatiu. Així doncs, podem trobar diferents activitats que es relacionen amb els tres tipus de continguts: que caire conceptual ( per exemple Factors que condicionen l’envelliment de la població) trobem les activitats 1, 2, 3,4 i 5, de caire procedimental trobem l’Elaboració d’una entrevista a l’activitat 3,  la representació de dades en una piràmide de població a la 10 i 11 o Recerca, selecció i síntesi d’informació a la 8. Pel que fa als continguts actitudinals, considerem que mitjançant el treball en grup i la realització de les diferents activitats aconseguim una revalorització i respecte envers els avis i el desenvolupament de valors com la cooperació i la solidaritat, ja que conèixer el passat i el present ens pot permetre com a mestres oferir estratègies als nostres alumnes perquè reflexionin, emetin judicis, comparteixin informació i creïn la seva pròpia opinió per tenir una actitud crítica als canvis i  actuar en conseqüència. No és sinó mitjançant la pràctica que els alumnes podran prendre consciència de la importància que tenen les seves accions per construir una societat millor i més justa, basada en valors com la solidaritat i el respecte. Així doncs, considerem que les nostres activitats són coherents amb els continguts del currículum escollits per dur-los a terme i que, per tant, es relacionen amb els continguts socials clau identitat/alteritat (prendre consciència de com som nosaltres i com són els altres, en aquests cas els avis ara i al passat), racionalitat/irracionalitat (entendre les causes i les conseqüències dels canvis demogràfics, a l’envelliment de la població en el passat, en el present i com poden afectar en el futur) i creences i valors (desenvolupar valors que facilitin la convivència a través del diàleg i el consens, valors com la solidaritat i el respecte envers el avis).
―     Treballen adequadament el temps històric				X	Al llarg de la nostra unitat didàctica tenim molt present el temps històric amb la visita a les persones de la tercera edat, la visita que fan ells a l’escola, l'evolució de l'esperança de vida al llarg del temps... Es treballa el temps històric per adquirir consciència històrica, tal com defensa Santisteban i Pagès, ja que es treballa des d'una perspectiva on es té en compte el passat, per poder entendre el present i ajudar a construir un millor futur, ja que l’actuació dels avis permet pensar i fer reflexionar als alumnes sobre com ha anat evolucionant l’esperança de vida i poden predir o imaginar com serà en el futur sabent quina ha sigut l’evolució fins aquest moment.  A més, a la primera activitat els alumnes s'han de traslladar al passat (observant quins són els coneixements previs dels alumnes en relació als seus avis i com vivien per després anar treballant aquesta problemàtica a llarg de la unitat), fet que demostra la importància que li donarem al temps històric al llarg de la nostra UD.
―     Treballen adequadament l’espai geogràfic				X	L’espai geogràfic es treballa de manera adequada en l’activitat de dissenyar un itinerari per arribar de l'escola fins a la residència que hauran de visitar posteriorment. Treballar el seu entorn proper a través de mapes i itineraris, tal com esmenta Roser Batllori, és una oportunitat favorable per tal que els alumnes realitzin un aprenentatge significatiu i contextualitzat en la seva vida quotidiana. Els alumnes es coneixen el barri, per tant es posen en pràctica els seus coneixements previs i es fomenta la motivació per adquirir coneixements nous.
―     Treballen adequadament l’estudi del medi (sortida)				X	La nostra Unitat Didàctica sí treballa adequadament l`estudi del medi a través de la sortida realitzada a la residència d`avis del barri. Primer, cal esmentar que el coneixement que s`adquireix tenint el contacte directe amb persones, com els avis i àvies, que ens poden explicar les seves vivències quan eren joves, és insubstituïble amb qualsevol altre recurs de l`aula. L`alumne viu un conjunt d`experiències i vivències reals i properes que proporcionen un aprenentatge significatiu i contextualitzat. La nostra sortida implica que l`alumnat pregunti, s`interessi i reculli informació sobre el que els expliquen els avis. Per tant, aprenen per descobriment. Tal com diu P. Benejam, l`objectiu de realitzar una sortida és fer un aprenentatge per descobriment directe, i és exactament el que fan els alumnes a la residència. A més, poden aplicar el coneixement que adquireixen de les experiències explicades pels avis a realitats conegudes per ells, i d`aquesta manera exerceixen el pensament crític (analitzen, valoren, proposen i prenen decisions per millorar). Per una altra banda, hem estructurat bé la preparació de la sortida, ja que abans situem a l`alumnat sobre la residència i ells busquen i preparen informació per saber com arribar-hi i preparar les preguntes que volen fer als avis. Durant la sortida, tots els alumnes saben que fer i els avis han estat informats sobre el tema que estan treballant els alumnes, per tal que els puguin ajudar millor en la seva recerca del problema social rellevant. Per finalitzar, després de la sortida, s`analitzen totes les dades recollides, es fan xerrades posant-les en comú i s`estructura la informació per tal que els alumnes connectin els aprenentatges adquirits.
―     Permeten una avaluació formadora (activitats avaluació)				X	Pensem que la nostra Unitat Didàctica permet una avaluació constant de l’alumne, ja que a través dels diferents instruments d’avaluació que s’utilitzen després de les activitats que es duen a terme en moltes de les sessions, es pot comprovar quin és el grau d’aprenentatge de l’alumne, el seu avenç, la seva motivació o la seva manera de treballar en funció si es tracta d’activitats individuals, per parelles o grupals. A l’acabar les sessions, el/la mestra mostra diferents eines que l’ajuden a saber quin és el nivell de comprensió i coneixement que els alumnes van adquirint d’una sessió a una altra, com per exemple KPSI, graelles de coavaluacions, observació directa... No obstant això, a part de les diferents rúbriques que es demanen fer als alumnes, el docent està al marge de les decisions que prenen els alumnes, actuant com a observador i deixant el protagonisme als propis infants. Només hi participa per situar als alumnes al començar les activitats, dirigir-los en l’aprenentatge i  quan algun alumne presenta dificultats. En aquest cas doncs, es deixa que els alumnes vagin autoregulant el seu propi aprenentatge, de manera que la observació dels alumnes per part del docent es fa present durant tota la Unitat Didàctica, per comprovar quin és el nivell de dificultat, comprensió i motivació dels infants i a partir d’aquí, saber quins suports, materials o recursos addicionals necessitarà cada infant en funció del nivell de complexitat de les activitats i sobretot durant el desenvolupament en el seu aprenentatge.
―     Es relacionen amb una varietat i diversitat de recursos didàctics				X	Les activitats presenten una varietat de recursos i materials didàctics accessibles per a tots els infants i que faciliten el desenvolupament de les activitats de formes diverses. Durant les activitats d’ensenyament-aprenentatge, els infants manipulen i utilitzen diversos tipus de materials com poden ser els recursos TIC ( per transcriure les entrevistes a l’ordinador i sobretot per a l’aplicació “Google Earth” per localitzar la residència dels avis), fotografies del passat per establir relacions i diferències entre la manera de viure i la  família del passat amb l’actualitat, recursos materials necessaris per a l’activitat on els alumnes hauran de crear obres d’art en un futur (sessió 2), materials escrits per a l’elaboració de l’entrevista amb els avis i els documents de les piràmides de població del passat, suport audiovisual com ara una càmera de vídeo o gravadora de so per enregistrar les entrevistes o altres tipus de recursos per poder crear els tallers amb els avis a la jornada solidària, entre d’altres.
7. La presa de decisions: l’enfocament de la U.D.	Gens	Poc	Bast	Molt
―     Respon al model crític				X	El model crític respon al anàlisi del sistema de valors per introduir canvis al medi social des de les interaccions socials, per les quals han d’analitzar-se les regles que regeixen les relacions d’organització i poder.  La UD viurem més que els nostres avis té pretén que els alumnes valorin les accions dels seus avantpassats que han ajudar al progrés de la societat i que, per tant, revaloritzin les persones grans. Mitjançant activitats de comprensió i de reconeixement dels canvis i continuïtats que s’han produït gràcies a aquestes accions, es promourà la formació d’un pensament crític, reflexiu i compromès amb la millora de la societat i en aquest cas del respecte i la solidaritat enfront les persones grans), que és la finalitat del model crític. Per tant, el coneixement es mostra con una interpretació del món condicionada per la ideologia i els interessos dominants en cada moment, que el mestre haurà de fer arribar als alumnes per tal que reflexionin i posin en dubte si són les més equitatives per tots. Això permetrà als alumnes formular propostes alternatives i canviar les seves accions i formes de pensar, formant una jornada solidaria amb els avis on podran sensibilitzar-se d’una manera més propera. A més a més, les activitats són orientades pel mestre i promouen una actitud oberta a la indagació i el descobriment mitjançant el contrast d’opinions i el diàleg, com l’elaboració d’una entrevista sobre el factor que més interessi l’alumnat, els debats o la recerca d’informació. Per tant, considerem que aquest UD s’apropa al model crític perquè fomenta la formació del pensament social crític per intervenir a la societat, resoldre els problemes i comprometre’s amb el món com, en aquest cas, el poc reconeixement que es té als avis mitjançant la proposta d’alternatives com la introducció de valors com el respecte, la solidaritat i la revalorització.
―     Afavoreix un aprenentatge significatiu i competencial			X		Una de les premisses de del model crític és que l’aprenentatge ha de ser significatiu pels alumnes, és a dir, que sorgeixi de problemes reals, actuals i urgents al que els alumnes puguin donar resposta. A més a més,  s’ha de poder traduir en comportament i en acció social coherent, en actituds i comportaments socials que possibilitin un canvi i una millora social. Considerem que contribueix a una aprenentatge significatiu perquè sorgeix d'un problema real, com és la infravaloració de les persones grans. Aquest problema es pot extrapolar a altres situacions ja que hi ha diversos col·lectius discriminats per raons de sexe, gènere, ideologia, raça o ètnia entre altres. A més a més, existeixen diversos posicionamets (persones que les valors i altres que no) i requereix una proposta d’actuació i solució per tal de canviar les concepcions de la societat a unes més democràtiques, en front la valorització dels avis com a persones i contribuir a una millora social. A més a més, necessita l’enfoc de diferents àrees com la història i la geografia; és una realitat vigent i urgent que es troba actualment en la societat i requereix una mesura d’actuació i incorpora valors de justícia social per resoldre problemes de la vida quotidiana (com és l’infravalorització dels avis) afavorint una ciutadania conscient i compromesa amb el món on viu. A més a més, considerem que afavoreix un aprenentatge competencial perquè les activitats estan promouen l’assoliment de les competències bàsiques mitjançant continguts de caràcter conceptual (L’envelliment de la població), procedimental (Elaboració d’activitats per la jornada amb els avis) i actitudinal (Desenvolupament de valors com la cooperació i la solidaritat. La posada en pràctica d’aquests tres blocs de continguts ajudaran als alumnes a la resolució de problemes de la vida quotidiana com, en aquest cas, la revalorització dels avis. A més a més, la metodologia es fonamenta en la participació, la interacció i la cooperació de l’alumnat per la seva resolució i la interpretació dels fets i problemes socials.