2.4. La programació didàctica justificada

a) i b) Les Competències Bàsiques i Els Objectius Didàctics

Les Competències Bàsiques, juntament amb els objectius didàctics que es treballaran en la nostra Unitat Didàctica es reuneixen en la següent taula. Cal destacar que de cada competència bàsica s'ha desplegat un objectiu competencial que els alumnes hauran d'assolir i un conjunt d'objectius didàctics que s'assoliran amb les diferents activitats d'ensenyament-aprenentatge-avaluació:

Justifiqueu les vostres decisions a partir de lectures realitzades

L’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural a l’educació primària ha de contribuir a l’assoliment de coneixement i eines per tal de comprendre el món on vivim, aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo. Les competències d’aquesta àrea, lligades estretament al bloc de competències especifiques centrades a conviure i habitar el món. La nostra unitat didàctica, que té com a finalitat que els alumnes siguin conscients dels canvis i continuïtats sobre la situació actual on viuen, així com també dels factors que ho condicionen, per tal de responsabilitzar-se sobre la situació de l’envelliment de la població i contribuir en la millora de la societat. Assolir la competència de conviure i habitar el món implica, aplicades a la nostra UD, les següents idees:

• Conèixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnològic on està immers
• Utilitzar críticament fonts d’informació que usin diferents tipus de suport per observar i analitzar l’entorn
• Relacionar alguns fets de la història dels segles XX i XXI amb la història familiar i local i narrar-los.
• Identificar i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservació i comunicació del patrimoni i de la memòria històrica;

D’altra banda, per redactar els objectius didàctics i competencials ens hem basat en tres competències que el coneixement del medi contribueix al seu desenvolupament:

Competències comunicatives

•     Expressar idees i organitzar informacions de manera eficaç i intel·ligible sobre espais, fets, problemes i fenòmens geogràfics, històrics, socials, naturals i tecnològics mitjançant l’objectiu Exposar les idees pròpies i respectar les opinions de la resta. 
•     Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant les TIC per informar, per convèncer, per dialogar mitjançant els objectius Saber utilitzar eines TIC per dissenyar,representar i comunicar possibles fets en un futur i Treballar en equip per fomentar l’intercanvi d’opinions i construir un coneixement més elaborat.

Competències metodològiques

•    Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte d’investigació.
•    Utilitzar el pensament crític i creatiu per a l’anàlisi de la informació, la resolució de problemes i la presa de decisions mitjançant els objectius Analitzar críticament la informació per interpretar les conseqüències, Prendre decisions sobre com actuar en l’actualitat de manera que beneficiï el progrés de la societat i Reflexionar sobre un mateix i fer propostes de millora per canviar el futur de la població.

Competències personals

• Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
• Buscar els fonaments de la seva identitat mitjançant els objectius Valorar el treball que han fet els nostres avantpassats per construir el futur i Categoritzar els progressos que han fet els nostres avant passats en conseqüències positives o negatives que tindran en un futur.
• Desenvolupar habilitats personals (autoestima, autocrítica) mitjançant els objectius Reflexionar sobre un mateix i fer propostes de millora per canviar el futur de la població i  Prendre decisions sobre com actuar en l’actualitat de manera que beneficiï el progrés de la societat.

Hem escollit aquestes competències bàsiques en la nostra Unitat Didàctica perquè considerem que es tracta d’un problema vigent i permanent que afecta al desenvolupament de  la societat i avarca a un conjunt d’habilitats, sabers i valors que es poden treballar des de diferents perspectives. A partir d’aquest treball, a més a més, pensem que a partir d’aquestes competències, els alumnes aprenen a reflexionar i a compartir opinions per conèixer diferents realitats sobre un mateix problema.

Finalment, relacionant la unitat didàctica amb el currículum  d’Educació Primària, aquesta es situa dins del bloc Canvis i continuïtats en el temps, on podem treballar:

• Identificació dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals. Ús de tècniques de registre i representació de la història pròpia i del passat familiar proper.

• Ús de fonts d’informació històrica diverses per obtenir informació i evidenciar els canvis i continuïtats al llarg del temps, d’aspectes de la vida quotidiana, de l’entorn proper.

c) La selecció de continguts

La nostra unitat didàctica es relaciona amb el bloc de continguts: "Canvis i continuïtats en el temps" del currículum:

• Identificació dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals. Ús de tècniques de registre i representació de la història pròpia i del passat familiar proper.

• Ús de fonts d’informació històrica diverses per obtenir informació i evidenciar els canvis i continuïtats al llarg del temps, d’aspectes de la vida quotidiana, de l’entorn proper.

• Ús d’unitats de mesura temporal i aplicació de les nocions de canvi i continuïtat en l’anàlisi de l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps, comparant cultures allunyades en l’espai o el temps.

Dels set conceptes socials clau que podríem treballar a la nostra Unitat Didàctica, només n'hem escollit tres per concretar en les activitats d'ensenyament-aprenentatge. Aquests conceptes són:

• Racionalitat/Irracionalitat
• Creences i Valors
• Canvis i continuitats

d) Els criteris d'avaluació

• Diferencia  els  factors  que han influït en l’envelliment de la població.
• Pren consciència  de la importància que han  tingut  els nostres avis en  relació a les condicions actuals de vida.
• Analitza les causes i conseqüències de  la interacció de l’ésser humà amb el medi que determinaran el futur.
• Exposa les seves opinions de manera coherent i respecte les opinions alienes. 
• Obté conclusions a partir de la recollida i la interpretació de dades.
• Utilitza adequadament diferents eines i recursos que facilitaran la representació de la informació.
• Coopera en el treball grupal.
• Respecta i participa adequadament  amb els avis.
• Posa en  pràctica  accions que beneficiï el progrés de la societat.

e) Les activitats d'ensenyament-aprenentatge-avaluació

ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ

Durant la fase d’exploració es realitzen dues sessions d’1 hora i mitja cadascuna.

Sessió 1 (1h.30’)

La primera sessió és divideix en dues parts. A la primera part s’estableix un primer contacte amb el grup-classe per tenir presents els coneixements previs dels infants. El mestre realitza preguntes per tal de guiar i projectar el tema de la Unitat didàctica: “Viurem més que els nostres avis?”. Aquesta conversa inicial es guia mitjançant preguntes orientatives com les següents:

• Els vostres avis o besavis tenen molts germans? Quants germans teniu vosaltres?
• Amb quina edat van morir? Eren joves?
• Els veu conèixer?
• Sabeu si els vostres pares van conèixer als seus avis ?
• Per què creieu que alguns van morir tan joves?

Aquest tipus de preguntes formen part de la fase d’exploració, ja que tots els alumnes les poden contestar sense tenir coneixements específics de l’esperança de vida i els factors que la condicionen.

RECURSOS Per tal de realitzar una avaluació inicial sobre els coneixements que es tractaran a les següents sessions, el mestre decideix passar un KPSI als alumnes, per tal que els alumnes puguin reflexionar sobre els coneixements que ja tenen i relacionar-los amb els que obtindran. Per part del docent, el KPSI és una ajuda per tal de focalitzar els continguts els quals els alumnes encara no tenen assolits.

A la segona part de la sessió es presenten dues fotografies de l’autor Francisco Ontañón, fotògraf espanyol (1939-2008) que retratava persones de meitat del segle XX, concretament de la dècada dels anys seixanta. A través d’aquestes fotografies, que es presenten successivament a tot el grup-classe, els alumnes analitzen el aspectes generals amb l’ajuda i la guia del mestre per tal de poder comparar l’actualitat amb el passat. El guió per l’anàlisi és el següent:

• Descripció de les imatges de Francisco Ontañón.
• Què és semblant i què és diferent entre la fotografia i la teva família?
• Hi ha coses que han canviat, com per exemple el nombre de familiars, els fills...?
• Per què penses que s’han produït aquests canvis?
• Pregunta als teus avis què menjaven, quants àpats feien al dia, a quina edat van treballar, si tenien aigua corrent, quants cops es dutxaven a la setmana, vivien al camp o a la ciutat...?

A través d’aquestes preguntes es pretén realitzar un anàlisi iconogràfic (figuratiu a la fotografia) i iconològic (les impressions transmeses) de les imatges, de forma grupal. Mitjançant l’anàlisi, els alumnes poden observar els factors que influeixen en l’envelliment de la població, tenint en compte els estils de vida, factors ambientals i la sanitat, comparant en tot moment el passat i el present. D’aquesta manera, s’introdueix una activitat de temps històric que és imprescindible perquè els alumnes estableixin una relació entre èpoques passades i el present en el que viuen.

RECURSOS: KPSI per tots els alumnes, fotografies de Francisco Ontañón, pauta d’anàlisi iconogràfic i iconològic (pel docent). 

Formulari KPSI. (Knowledge and Prior Study Inventory, Young i Tamir, 1977)

DATA AUTOAVALUACIÓ: _________	HO SÉ I HO SABRIA EXPLICAR	HO SÉ	EM SONA	NO EN SÉ RES
1. Per què els nostres avis tenien molts germans?
2. Què és l’esperança de vida?
3. Per què vivim més que els nostres avis?
4. De quina manera han influït els nostres avis en la societat actual?
5. Quins factors afecten negativament a l’esperança de vida?

Sessió 2 (1h.30’)

Un cop analitzades les diferents obres i observats els factors que influïen al passat, en aquesta segona sessió proposem als infants que en petits grups creïn una obra d’art per representar a les famílies en el futur tenint, en compte diferents factors (economia, sanitat, higiene, alimentació, etc). És a dir, partint de les obres de Francisco Ontañón, els alumnes han d’imaginar com creuen que els pintors del futur retractaran les famílies mitjançant diferents tipus d’art: escultura, pintura, fotografia, performance... a partir dels coneixements previs i els adquirits en la presentació de la Unitat Didàctica (en la sessió 1 a través de l’anàlisi de les obres). Gràcies a aquesta activitat, els alumnes poden fer hipòtesis sobre quins aspectes han canviat i les causes i conseqüències d’aquests canvis.

Fotografia d’una família dels anys seixanta (Francisco Ontañón)

Els darrers deu minuts de la sessió, el mestre presenta la següent sessió als infants d’una manera ràpida per tal que es facin una idea del que realitzaran i portin els materials necessaris.

A la següent sessió, analitzaran fotografies dels avis dels infants que hauran de portar prèviament a l’aula. Seguirem el mateix fil conductor, analitzant què ha canviat d’abans i ara, tenint sempre present no desviar-nos del tema de l’esperança de vida i tractant sempre els factors essencials que han participat en el canvi del passat al present.

RECURSOS: material divers necessari per crear les obres d’art del futur (pinzells, pintura, llapis de colors, material reciclat...), a més de les fotografies de Francisco Ontañón.  

ACTIVITATS D'INTRODUCCIÓ

La segona fase del cicle d’aprenentatge consta de quatre sessions.

Sessió 3 (1h. 30’)

Durant aquesta sessió, el docent proposa als alumnes que durant els primers 10 minuts analitzin les fotografies que han portat de casa d’una manera ràpida segons quatre factors (els quatre factors més importants que han influenciat en el canvi de l’esperança de vida, tot i que s’ha d’aclarir que aquesta idea no se’ls presenta als alumnes). Els quatre blocs són:

• Alimentació
• Sanitat
• Higiene
• Treball

Una vegada analitzats els factors sense profunditzar massa (només perquè es facin una idea de tot el que ha pogut canviar del passat a l’actualitat), el mestre deixa anar una pregunta a tot el grup classe: “D’on podríem extreure informació de primera mà de com vivien els nostres avis?”. Deixem que els alumnes donin i expressin les seves idees, fins que surtin respostes properes als nostres avis o a gent gran que hagi viscut en aquella època. Aquesta petita conversa té una temporització aproximada de 5 minuts.

Posteriorment, el mestre proposa negociar unes preguntes entre tot el grup classe amb la finalitat de fer una visita i entrevista a alguns avis i àvies que viuen a la residència del barri, amb qui prèviament la mestra ha contactat.

Per tal que tots els alumnes participin en realitzar preguntes pels avis i àvies, es realitza una dinàmica de grup anomenada “El Puzzle”. Aquesta dinàmica consisteix en fer els grups d’experts de cada un dels factors. Per tant, dividim els alumnes en quatre grups. Per fer-ho, els alumnes s’agrupen en grup d’experts segons els seus interessos respecte els quatre factors abans analitzats amb les seves fotografies. Si observem que queden molt descompensats, el mestre reorganitzaria els grups.

Una vegada realitzats els grups i assignats cadascun dels temes corresponents, es prossegueix a explicar l’activitat. El mestre comenta que segons el tema escollit, han de realitzar preguntes del que volen saber de quan els avis eren joves (com vivien, què menjaven, a quina edat van començar a treballar, si van tenir alguna malaltia...), per tal de realitzar una entrevista i adquirir informació sobre el que estem treballant. Posem un mínim de cinc preguntes per grup. Aquestes qüestions es poden dir davant de tot el grup d’alumnes per tal que es facin una idea i tinguin suport per tal d’elaborar les altres preguntes per l’entrevista. Si observem que durant l’activitat, alguns grups tenen moltes dificultats per desenvolupar les preguntes, sempre el mestre ha de servir de suport i pot escriure altres preguntes a la pissarra.

Deixem 45 minuts per tal que els alumnes conversin, planifiquin, negociïn, prenguin decisions i escriguin les preguntes escollides. Durant aquest temps, se’ls comenta que hauran d’entendre molt bé les preguntes, ja que posteriorment es realitzaran grups on hi hagi alumnes que hagin treballat aspectes diferents per tal de comentar entre ells les preguntes que han proposat. (10 minuts). Una vegada cada grup d’experts ha explicat a la resta del grup les seves preguntes i el que pretenen aconseguir amb les respostes dels avis i àvies, es dediquen els últims 20 minuts de la sessió per distribuir les preguntes. Els alumnes es tornen a posar en els grups d’experts i són ells, autònomament, els qui decideixen l’organització del torn de preguntes. Els únics requisits que posa el mestre són:

- Tots han de participar, per tant, tots els del grup han de qüestionar alguna pregunta.

- A la sortida ens portarem llibreta i paper per anotar les respostes dels avis, no hem d’anotar tot el que ens diuen, sinó els aspectes més importants (sempre amb l’ajuda del professor per sintetitzar).

- Han d’anotar les respostes els alumnes que facin la pregunta.

En aquesta última part de la sessió, els alumnes han de practicar les preguntes que dirà cadascú.

RECURSOS: Fotografies del infants, llistat de preguntes que proporciona el docent.

Sessió 4 (1h)

Aquesta sessió es dedica principalment a la realització d’una activitat relacionada amb l’espai. Tenint totes les preguntes, només ens queda saber com anar a la residència del barri.

S’introdueix la sessió preguntant als alumnes si algú sap la localització de la residència més propera a l’escola i què podem fer per esbrinar com anar-hi. Després de les hipòtesis dels alumnes, el mestre organitza l’aula en parelles per tal que cerquin quin és el carrer de la residència del barri de l’escola. Si els alumnes no utilitzen molt els recursos informàtics per buscar carrers, el mestre ha d’indicar molt bé les instruccions que han de seguir els infants.

- En primer lloc, es comenta a l’alumnat que busqui la residència (prèviament els mestres hem contactat per assegurar-nos que alguns avis respondran les entrevistes elaborades pels alumnes) i hauran d’indicar l’adreça (carrer, número). Tots tenen coneixements previs d’Internet, per tant saben com buscar-ho. El mestre, com a suport, comenta que han de posar el nom del barri de l’escola, el nom de la ciutat i la paraula “residència d’avis” (aquestes indicacions són apuntades a la pissarra. A més a  més , el mestre haurà comprovat anteriorment que posant aquestes paraules, és fàcil trobar el carrer de la residència). Els alumnes investiguen i aprenen a navegar per Internet, fins que alguna parella ho troba i ho comenta a la resta.

- En segon lloc, quan ja tenim l’adreça completa de la residència, es mostra als alumnes un suport nou (el Google Maps). El mestre indica quins passos han de seguir per entrar en aquest suport d’Internet. Una vegada estan tots els alumnes a la web de Google Maps, el docent explica que gràcies a aquesta aplicació podem saber ràpidament com anar-hi d’un lloc a un altre. El mestre escriu a la pissarra el carrer de l’escola sense comentar res més i, seguidament, els alumnes inicien la seva recerca, ja que primer se’ls dóna temps perquè ells experimentin. Si algun grup se’n ensurt i esbrina com anar-hi, ho comenta a la resta de companys. Però també cap la possibilitat que cap grup se’n surti. Si es dóna l’última opció, el mestre haurà d’intervenir indicant les instruccions per arribar a la residència des de l’escola.

- En tercer lloc, quan totes les parelles han cercat i establert la manera de com arribar a la residència, el mestre projecta a la pissarra digital la imatge de Google Maps. D’aquesta manera, tots els alumnes poden observar el mapa. Entre tot el grup classe i el mestre es comenta si coneixen els carrers i si sabrien arribar; i es fa una visió general de l’itinerari que s’haurà de recórrer. Entre tots decidim que, per si ens perdem, haurem de tenir el mapa a mà, per tant, es realitza una activitat per parelles (les mateixes que han cercat la informació a l’ordinador). A cada parella se’ls hi dóna un full DIN A-3 per tal que representin a la seva manera el mapa, però amb l’advertència que ells l’han d’entendre i que aquest serà el mapa que utilitzaran per anar a la residència, per tant, han de posar la màxima informació possible al mapa, marcant el camí que haurem de seguir i seran els propis alumnes els que a l’hora de la sortida guiaran el camí.

Fan diversos mapes per parelles per tal que es puguin complementar els uns dels altres. Per exemple, si una parella no té clar per on ha d’anar, una altra pot comentar que és a la dreta perquè en el mapa hi havia una església la qual havíem de passar per davant. Els últims 10 minuts de sessió, el mestre escriu a la pissarra una nota que han de copiar els alumnes, informant a les famílies de la sortida que es realitzarà el pròxim dilluns abans del pati.

La temporització d’aquesta sessió va subjecte al ritme dels alumnes. Tota l’activitat dura una hora, però les diverses activitats que es realitzen poden variar segons el ritme d’aprenentatge de l’alumnat.

RECURSOS: Internet, Google Maps.

Sessió 5 (Tot el matí del dilluns)

La sessió 5 té dues parts:

1. Sortida a la residència d’avis i àvies del barri de l’escola. (de 9h a 11h.).

Abans de realitzar la sortida, ens reunim a l’aula i els alumnes es distribueixen en els grups corresponents per agafar l’entrevista que faran als avis i que han elaborat prèviament i el mapa per arribar a la residencia. Un cop preparats, al voltant de les 9.10 es surt de l’escola amb un altre mestre que ens acompanya. Amb l’ajuda dels mapes, els representants de cada grup es reuniran per escollir quin és el millor itinerari i tots junts ens desplaçarem caminant a la residència.

Un cop arribem a la residència (prèviament contactada per part del tutor i amb el feedback del nombre d’avis disposats a col·laborar) el grup classe es presenta i s’assigna un avi a cada grup. D’aquesta manera, cada grup fa una entrevista a un avi que ha de ser enregistrat de forma escrita, filmada o sonora en funció del desig de l’avi. L’activitat no consta només de l’entrevista, sinó que cada grup passa una hora amb aquesta persona per tal de conèixer com era realment la vida quan l’esperança de vida era més baixa mitjançant experiències, anècdotes i exemples que potser els alumnes no han pensat.

Un cop acabada l’hora, retornarem a l’escola.

2. Posada en comú a l’aula de la informació obtinguda i transcripció a ordinador (de 11.30h. a 12.30h.).

Un cop es torna a l’escola, tot el grup comparteix les seves experiències amb els avis i es fa una posada en comú d’aquells aspectes que més els han sorprès, si hi ha hagut preguntes que no han pogut respondre, de les seves impressions i el contrast entre el que esperaven i el desenvolupament de la sortida. Finalment, cada grup ha d’introduir a l’ordinador de l’escola el suport on ha recollit les dades i la informació de l’entrevista (transcriure l’entrevista a l’ordinador, penjar el vídeo o la gravació...) pel seu posterior anàlisi.

RECURSOS: Col·laboració dels avis de la residencia.

Sessió 6 (1h. 30’)

Tornem a fer una petita sortida de l’escola, en aquest cas a l’Ajuntament de la ciutat per tal que els alumnes demanin per grups les piràmides demogràfiques per grups d’edat als anys seixanta.

Un cop tinguem les dades, els alumnes han de relacionar la informació de les entrevistes als avis amb les dades numèriques que aporta la piràmide de població. A continuació, elaboren un escrit on s’estableixen les causes i conseqüències entre ambdues fonts, relacionades amb els factors que afecten a l’envelliment de la població i que hauran treballat a les sessions anteriors. A partir d’aquest escrit, els alumnes interpreten el passat, poden entendre el present i fer hipòtesis sobre el futur de la població.

RECURSOS: Ajuntament (documents piràmides demogràfiques del passat).

ACTIVITATS D'ESTRUCTURACIÓ

Durant la fase d’estructuració es realitzaran tres activitats de 1h 30m cadascuna.

Sessió 7 (1h 30’)

Després d’haver fet l’entrevista als avis, els alumnes analitzen la informació recollida.

Cada grup ha preguntat a un avi/a sobre un dels factors que influeixen en l’envelliment de la població i els avis hauran explicat la seva pròpia experiència referent a cada factor. Amb aquesta informació es fa una posada en comú a l’aula i cada grup explicarà als seus companys la informació donada per l’avi/a sobre el factor en concret de forma oral. D’aquesta manera, tots els grups tindran tota la informació dels diferents factors.

Aquesta dinàmica resulta molt útil, ja que permet aprofundir cada factor que analitzem i al mateix temps tota la classe obtindrà els coneixements de totes les entrevistes. A més a més, dóna un punt de dependència positiva als alumnes, ja que saben que d’ells mateixos depèn tenir la informació que els hi toca i després explicar-la a l’aula i això els motivarà al sentir que tenen una responsabilitat amb la classe.

RECURSOS: Entrevistes realitzades als avis i àvies de la residència. 

Sessió 8 (1h 30’)

Aquesta segona activitat d’estructuració consisteix en elaborar un quadre en grup on es mostrin les millores i les desavantatges que ha comportat la migració del camp a la ciutat en relació a l’esperança de vida.

Per realitzar aquesta taula, en primer lloc els alumnes han de buscar i seleccionar la informació més rellevant de les entrevistes i, amb l’ajuda del mestre si és necessari, deduir quines millores o desavantatges ha produït aquesta migració. A més a més, a través de la discussió entre alumnes també poden sortir més millores o desavantatges, de manera que els aprenentatges es construeixen mitjançant un mètode cooperatiu.

A partir de la informació extreta, els alumnes elaboren una quadre on queden reflectides les millores i desavantatges i es forma un mural on es recullen totes les taules. Aquest mural també consta de fotografies relacionades (que il·lustren com es vivia al camp i com es vivia a la ciutat) i els factors que condicionen l’envelliment de la població. Aquestes fotografies poden ser extretes d’Internet, però també poden ser les que porten els alumnes de casa.

RECURSOS: Informació extreta de les entrevistes dels avis, mural, fotografies.

Sessió 9 (1h 30’)

Per treballar la valoració dels avis per part dels alumnes, el mestre du a terme una xerrada guiada en la qual, mitjançant preguntes relacionades amb la importància dels avis en la societat o com s’imaginarien la vida actual sense els avis, els alumnes reflexionen i donen la seva opinió sobre el tema, aportant experiències personals. La xerrada és mediada pel mestre en tot moment i té la funció de què els alumnes no es desviïn del tema principal. Tot i així, es poden extreure idees molt interessants que hi poden tenir relació per l’elaboració d’una altra unitat didàctica que s’hi pugui vincular o relacionar.

A l’ acabar la xerrada, cada alumne ha d’escriure dues característiques positives dels seus avis o sobre quelcom que hagin fet els seus avis i ells sàpiguen. Aquesta activitat té la finalitat de fer reflexionar als alumnes sobre la importància de valorar als avis a través de compartir experiències entre companys, ja que així l’aprenentatge és més enriquidor i es poden retro-alimentar opinions.

RECURSOS: Graella de coavaluació per cada alumne.

Graella de coavaluació d’observació sobre la participació

	gens	poc	bastant	molt
Exposa de forma clara la seva opinió?
Diu el perquè de la seva opinió amb raons suficients i adequades?
Respecta l’opinió dels altres companys, tot i que no coincideixi amb la seva?
Aixeca la mà per demanar el torn de paraula?
És capaç d’arribar a acords amb els altres?
Sap respondre adequadament a les preguntes que se li plantegen?
Capta l’atenció del públic amb la mirada, el to de veu, els gestos...

ACTIVITATS D'APLICACIÓ

Sessió 10 i 11 (1h 30’+1h30’)

 A partir de l’escrit elaborat a la sessió 6 i de les conclusions extretes per cada grup, els alumnes duren a terme un procés de creació artística per tal d’elaborar dues piràmides.

-   
 Els alumnes s’agrupen en cinc grups i cada un han d’elaborar dues piràmides de població amb volum: per una banda, han de construir la piràmide de població dels avis, és a dir, la piràmide de població del passat. Per construir-la cal recollir informació a través de les dades obtingudes a l’ajuntament, de recursos TIC i de materials que els mateixos alumnes i el tutor han de portar a l’aula (cartolines, capses de cartró, plàstics, plastilina, pintura, taps...).

En segon lloc, elaboren una piràmide futura sobre com creuen que haurà variat la piràmide en vint anys tenint en compte els factors que influeixen en l’esperança de vida. Per dur a terme aquesta tasca, han de fer ús de tots els coneixements apresos durant la unitat didàctica i de l’observació de la realitat actual. Així doncs, cada grup d’alumnes ha de construir una piràmide del futur basant-se en arguments de pes per, posteriorment, presentar les dues piràmides a la resta de la classe.

Entre tots els grups es fa una comparació de les diferents piràmides resultants i de manera consensuada s’arribarà a un acord de quina és la que pot representar millor la població del futur. Un cop elaborades, cada grup ha de justificar i argumentar perquè creuen que la piràmide del futur serà com l’han elaborat. Posteriorment, es fan grups heterogenis entre els grups (on hi hagi un membre de cada grup) que explicarà a la resta del nou grup per què han elaborat la piràmide d’aquesta manera.

Finalment, es fa un debat amb tot el grup-classe on s’exposen les conclusions a les que ha arribat cada grup.

RECURSOS: Documents adquirits de les piràmides demogràfiques a l’Ajuntament.

Sessió 12 (1h30’)

A partir de tota la informació rebuda en les darreres sessions, els alumnes han pres consciència de la importància de respectar i valorar els avis com a persones que han ajudat a millorar les condicions de vida actuals. D’aquesta manera, es proposa als alumnes elaborar una jornada solidària amb els avis on s’intercanviï coneixements o habilitats respectivament.

La jornada es du a terme a l’escola, on els avis hi seran convidats per tal d’establir una mena de col·laboració a partir d’activitats que els alumnes i els avis hauran planificat. Durant aquesta penúltima sessió, els alumnes es distribueixen per grups en funció del tipus d’activitat que volen portar a terme i amb l’ajuda del grup, han de dissenyar cadascun dels tallers. D’altra banda, els avis també hauran planificat anteriorment les seves activitats amb ajuda dels mestres.

Algunes de les activitats que es poden proposar als avis són: que ens ajudin a cuidar l’hort, activitats de costura, que ens ensenyin diferents jocs o balls tradicionals, cuina tradicional i del seu lloc de procedència... Pel que fa als alumnes, poden programar activitats que ajudin als avis a aprendre a fer servir un ordinador, utilitzar Internet, donar a conèixer diferents jocs moderns, utilitzar altres noves tecnologies (videoconsoles, mòbils, tablets, fer la compra online...) o qualsevol tipus de manualitat.

A partir d’aquesta jornada solidària, l’objectiu és que tant els avis com els alumnes puguin intercanviar i compartir coneixements i experiència, així com també aprendre els uns dels altres i revaloritzar, sobretot, el paper dels avis a la societat.

RECURSOS: Tallers amb els materials necessaris.

Sessió 13 (un matí)

A la última sessió, programada per tot el matí, es duen a terme els diferents tallers.

Dividim els avis i els alumnes en dos grans grups, de manera que mentre la meitat d’avis i d’alumnes estan duent a terme les activitats l’altre meitat les podran gaudir i a mig matí es canviaran els torns.

RECURSOS: Tallers preparats per part dels alumnes i dels avis.